Pel divendres després de la cendra...
Santificar les paraules
Demanar al Senyor que les paraules que diem avui, totes i cadascuna, siguin paraules del cor, netes. Sobre moltes coses no podem fer res, però sí que podem determinar les paraules que diem. Hi ha paraules feridores, o que deixen sobreentendre, iròniques i malicioses; hi ha paraules que poden provocar tristesa als altres. No és cert que de vegades les paraules que ens han dit ens han ferit tant que queden tota una vida? Les paraules ofensives queden a manera de nafra dins del cor de vegades durant molts anys; no fan mal només el primer dia, queden allí. Quan les recordem ens omplen de tristesa.
El cristià sempre ha de dir paraules de benedicció, paraules amables perquè porta l’amor de Déu dins del cor i la seva paraula transmet l’alegria de la fe. Esforcem-nos durant el dia d’avui a parlar bé de tothom i callar aquelles paraules que no siguin netes com el cel d’hivern d’aquests dies. Diguem: “Senyor, jo no sé quines paraules hauré de dir, et demano la gràcia de no dir cap paraula en la qual tu no puguis reconèixer el fill (o la filla) de Déu que sóc”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada