Pel dissabte després de la cendra...
La dolcesa de l'Ave Maria
El dissabte és sempre un dia bonic. És bonic perquè el perfum de la Mare de Déu omple el dia. Tots els dissabtes de l’any sempre porten el record de la benaurada Mare de Déu. Quan els cristians pensen en la Mare de Déu sempre els agafa ganes de ser bons. Sempre m’ha fet gràcia que un es pot anar a confessar de grans crims i el sacerdot li mana de penitència “Digués tres vegades l’Ave Maria”. Un pot pensar: si que es barato! Però si ho penses bé: què pot fer millor aquell pecador perdonat sinó deixar el pecat i l’absolució a la intercessió de la benaurada Verge Maria, ella que es refugi dels pecadors.
Resem una Ave Maria ben dita, poc a poc, respirant a cada cadència, assaborint les paraules i pensar que no són paraules d’home, sinó que són paraules d’àngel. L’hem de dir amb els ulls tancats com si la tinguéssim al davant. Les més dignes per saludar a la Mare de Jesús. Anoteu a l’agenda, si no és avui, un altra dia: «Anar al santuari de Misericòrdia o a qualsevol parròquia per resar una Ave Maria». Avui ens hem d’alegrar que Maria sigui la Mare de Déu. D’aquesta manera és Mare nostra. En la comunió dels sants tot és donat en plenitud, no hi ha res repartit, tot és de tots i quan diem l’Ave Maria la diem en nom de tots els patriarques, dels màrtirs, dels justos i dels pecadors, dels vius i dels difunts, dels qui han estat i seran ... tota l’Església del cel i la terra està amb nosaltres quan diem: «Déu vós salve, Maria, plena de gràcia, beneïda sou vós entre les dones i beneït és el fruit del vostre ventre Jesús”. Ens unim als nostres pares que abans que nosaltres han dit l’Ave Maria, sentim-.nos en comunió amb ells. Estiguem contents avui.
Ave Maria!
Et saluda el teu servidor de part dels àngels
i dels patriarques, i dels profetes i dels màrtirs,
i dels confessors, i de les verges, i dels verges:
i et salut per tots els sants de Glòria. (Ramon Llull)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada