Pel dijous de després de cendra...
La pregària del matí ben feta
Un cristià que comença el dia i no prega és com un ocell que es disposa a volar i no té ales. La qualitat de la pregària no es mesura per la quantitat, sinó pel pensament i el cor. Encara que sigui breu hem de trobar un moment per pregar, quan ens acabem de vestir o quan sigui... És tancar els ulls o mirar el cel per la finestra, o mirar una imatge de la creu, o no mirar res (no importa)... respirar profund, tancar un moment els ulls i dir fent el senyal de la creu amb la consciència de la fe: «En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant» i dir: «Beneït sigueu Senyor Déu meu, ajudeu-me, Senyor, en tot el que avui haig de fer». No res, uns instants, però l’amor de Déu entra a dins i s’hi queda. I els qui tenen el costum de dir les pregàries de tota la vida com l’oferiment d’obres o la pregària de les Hores que ho facin millor durant la Quaresma i pregant per aquells que no preguen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada