dimecres, 17 de desembre del 2014

L'enigma està en l'olivera


L’olivera és un arbre ancestral. És un arbre que forma part de la geografia bíblica i de la nostra. Plantar una olivera té un gran significat d’arrelament, de possessió, de casa. Quan era jove, als estius, moltes vegades havia ajudat a crear els bancals de les oliveres acabades de plantar perquè la terra retingués l’aigua i assonés ben bé la terra perquè l’arbre creixés. L’olivera als cristians ens fa pensar en aquell colom que, després del diluvi, portava un branquilló al pic anunciant la pau. Per això l’olivera és sempre un símbol de la pau.


L’olivera ens fa pensar en tantes frases del salm que esmenten l’arbre i el seu fruit com a signe d’abundància. Com per exemple el salm 127 que parla de la benedicció dels fills: “com plançons d’olivera al voltant de la taula del Senyor”. L’oli, a la Bíblia, és el signe de l’alegria i de la presència o de la unció de l’Esperit Sant. Recordeu-vos que quan acabem de batejar a un infant se li ungeix el cap amb oli d’oliva com a símbol de la penetració de l’Esperit Sant o de l’Amor de Déu, que és el mateix. D’aquí ve el nom de cristians, que vol dir els ungits per l’Amor, que participen de la unció. La santedat cristiana és sempre joiosa.

Però també les oliveres ens fan recordar la nit de Getsemaní quan, en l’hort de les oliveres, el Senyor va oferir, la seva vida al Pare per a nosaltres. Per això i per tants altres motius, l’olivera és tant evocadora per a nosaltres. L’olivera, amb l’oli que és el seu fruit preuat, és tant entranyable pels cristians i porta un enigma de símbols que, si es desentranya, s’hi pot descobrir el designi de Déu i de tota la història de la salvació. Per això té tant de sentit als ulls de la fe que, amb l'Arquebisbe Jaume, plantéssim una olivera després de la Missa Estacional. Desxifrem durant tot l’Any litúrgic que començarem els significats de l’olivera i del seu fruit. A manera d’enigma.