Amb la música, Mozart crea una interpretació de la realitat, una capacitat de lectura espiritual de la història. Es una cançó d’amor i de compassió. De tendresa. Té alegria i força vital, però tampoc nega que hi hagi la tristesa. Una i altra vegada, quasi de l’infinit reprèn la mateixa melodia, ara amb l’orquestra, ara amb el clarinet tot sol, a manera de solista. És realment diví, perquè és una música que perdona en sí mateixa. Una música que et diu: encara que tot el que has fet ho hagis fet perfectament malament, jo et perdono i t’endinso, sense recriminar-t’ho, en la meva cançó d’amor. Un amor que sempre és Déu. Immens Déu, revelat en Jesús, amb el nom de Pare, a qui sigui donada la lloança en els més llunyans espais siderals i en el cor de cadascú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada