Avui us portem dos fragments de dues homilies del Sant Pare a Santa Marta corresponents a dos dies diferents:
Fragments de l'homilia del 20 de juny de 2013
“A qui prego jo? Al Déu Omnipotent? Massa llunyà. Ah, aquest jo no el sento pas. Tampoc Jesús el sentia. A qui prego? Al Déu còsmic? Molt comú, en aquests dies, oi?... Pregar el Déu còsmic, oi? Aquesta modalitat politeista que arriba amb aquesta cultura light..."
"Tu has de pregar el Pare! És una paraula forta, ‘Pare’. Tu has de pregar qui t’ha generat, qui t’ha donat la vida, qui te la donat a tu. No a tothom: a tothom és massa anònim. A tu. A mi. Ell és també qui t’acompanya en el teu camí: coneix tota la teva vida. Tot: el que és bo i el que no és tan bo. Ho sap tot. Si no comencem la pregària amb aquesta paraula, no pronunciada amb els llavis, sinó amb el cor, no podem pregar en cristià”.
Fragments de l'homilia del dia 25 de juny de 2013
“Déu ens acompanya, Déu ens crida pel nom, Déu ens promet una descendència. I això és en certa manera la seguretat del cristià. No és una casualitat, és una crida! Una crida que ens fa anar endavant. Ser cristià és una crida d’amor, d’amistat; una crida a arribar a ser fill de Déu, germà de Jesús; a ser fecund en la transmissió d’aquesta crida als altres, a convertir-nos en instruments d’aquesta crida”.
“Que el Senyor ens doni, a tots nosaltres, aquest desig d’anar endavant, que va tenir Abraham, enmig dels problemes; però d’anar endavant amb aquella seguretat que Ell m’ha cridat, que m’ha promès moltes coses maques, i que és amb mi!”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada