Escola de Pregària (3a. Lliçó)

La pregària és una experiència meravellosa i alhora àrdua. Cal un temps determinat i una fidelitat diària. Només el Senyor pot inspirar la pregària del cor. I, per això, cal posar-se a la presència de Déu i aprendre a dir «Senyor, ensenya’m a pregar». Cal imaginar que estàs sol en l’univers. Sol amb Déu. Tu ets una criatura única per a Déu. Déu Trinitat no reparteix una mica del seu amor a les seves criatures, sinó que dóna TOT el seu Amor a cadascuna d'elles. Com si fossin úniques. I tot així, quan preguem solitàriament, no preguem mai sols, entrem en profunda comunió amb l’Església del cel i de la terra.

La tercera lliçó de la pregària és la gratuïtat. La pregària no serveix per a res, té com objecte a Déu mateix. No és un lloc per a pensar en sí mateix, no és un lloc per a prendre decisions. Prego només perquè estimo a Déu i sé que Ell m’estima. No es tracta de moltes paraules, sinó del cor com a centre més profund de l’existència.

Els nostres germans de l’Orient cristià els agrada de dir una i altra vegada aquestes paraules: Senyor Jesús, Fill de Déu vivent, tingueu pietat de mi. Primer cal dir aquestes paraules amb els llavis i aspirar quan diem: Senyor Jesús, Fill del Déu Vivent, i deixar anar l’aire i dir: Tingueu pietat de mi. Es així que el batec del cor o la aspiració marquen el ritme de la pregària, com una respiració interior. D'aquest tipus de pregària se'n diu «La pregària del cor».

Cal creure per la fe que el Crist és davant meu i dins meu. Que Ell ho omple tot. L’experiència ensenya que per la ment passen moltes coses i imatges, cal allunyar-les, no fer-ne cas, i retornar al ritme de la pregària que, incessant, com una onada que ve i va, arriba a la platja del cor. El nom de Jesús és força i pau. Si Nostre Senyor us inspira aquest tipus de pregària feu-la. Només cal començar. Ajuda molt tenir a les mans el rosari i repetir la pregària a cada gra. Per començar és suficient deu minuts o un quart d'hora..

Si ens preguntessin: per què prego? Cal respondre: Només perquè estimo Déu. No cal que expliquem al Senyor la nostra vida. Ell ja sap com som, més fins i tot que nosaltres mateixos. Quan un ha après a estar deu minuts fent aquesta pregària, una gran dolcesa et ve de dins. És la presència discreta del Senyor. És així que ens anem unificant per dintre, és així que trobem una pau indicible.