divendres, 28 d’agost del 2015

La litúrgia de la creació

L’encíclica del papa Francesc Laudato si' és nova en tots els sentits, nova per l’estil i nova pel contingut. Sense dubte enriqueix la teologia social de l’Església sobre l’ecologia i la porta més enllà. La qüestió ecològica ja és per sempre, des del punt de vista magisterial, una “qüestió moral” És també una convergència important del diàleg ecumènic, i fins tot, inter-religiós. L’encíclica és un monument a un humanisme integral en què es proclama que la tutela de la creació és alhora la tutela de la persona humana. Els reptes plantejats pel papa Francesc, realment profètics davant del món, la carta del papa Francesc és realment una denúncia contra els poders que destrueixen la mare terra i els homes que hi habiten. Ve a dir: «Si continuem així només podem imaginar l'autodestrucció de la terra». Sota les seriosíssimes qüestions plantejades pel Papa des d’una ecologia integral es pot endevinar una mística que neix d’una profunda espiritualitat (cf. nr 233). L’Encíclica té elements del gran teòleg de la litúrgia que fou Romano Guardini que el Papa cita en el nr. 203.


La bellesa de la teologia de sant Bonaventura, el teòleg franciscà per excel·lència, amara la carta del Papa. La creació és un do de Déu: tots els essers creats porten el segell de la Trinitat (cf. nr 239). Els éssers pel sol fet d’existir glorifiquen a Déu (cf. nr 33). Tota aquesta teologia està germinalment continguda en el Càntic de les Criatures del pobrissó d’Assís, que dóna títol i context a la carta del Papa Francesc. (cf. 87).

La litúrgia cristiana expressa la lloança de la creació, l'assumeix i l'eleva vers la santa Trinitat. Ressonen les paraules de la Pregària Eucarística III: Amb raó us canta lloances tot l’univers creat. Com també la Pregària Eucarística IV: Heu creat l’home a imatge vostre, perquè en servir-vos a vós, que sou el creador, dominés totes les coses creades. En la doxologia del Cànon Romà diem: Pel qual vós heu creat totes aquestes coses, les santifiqueu, les vivifiqueu i ens les doneu”


Tot ens ha estat donat per Déu: la primera creació i la segona creació. Tant la primera creació com la segona creació estan en expectació que es manifesti la glòria dels fills de Déu, com escriu Pau a la carta als Romans: «Tot l'univers creat està atent, esperant que es reveli d'una vegada la glorificació dels fills de Déu». Són realment bellíssimes aquestes paraules: «La vida eterna serà un estupor compartit, on cada criatura, lluminosament transformada, ocuparà el seu lloc, i serà donada als pobres, definitivament alliberats» (nr 243). El Papa es refereix al culte cristià escrivint: «El cristianisme no refusa la matèria, la corporeïtat, al contrari, la valoritza plenament en l'acte litúrgic; el cos humà mostra la seva naturalesa íntima del temple de l'Esperit i s'uneix al Senyor Jesús, fet també el cos per a la salvació del món» (cf. 235).

Realment cal llegir, meditar i pregar els números 235-236 en què el Sant Pare es refereix amb paraules sàvies de l’Eucaristia. L’ecologia acaba sent mística, quan un contempla l’Eucaristia, on el pa i el vi, fruit de la terra i del treball dels homes, es converteix en el centre de l’univers i de la història, anticipació i profecia de la transfiguració de tot l’univers creat en Crist. Es així que el Papa Francesc escriu: «Per l’experiència cristiana totes les criatures troben el seu sentit en el Verb encarnat, perquè el Fill de Déu ha incorporat en la seva persona part de l’univers material, on ha introduït un germen de transformació definitiva» (ibídem). La litúrgia cristiana és també la litúrgia de la creació, perquè Crist en la seva creu elevà tot l'univers cap a Déu i uneix Déu i l'home per sempre. No tant sols l'home, sinó també el món que l'habita amb la seva bellesa. Una bellesa de la qual els pobres de la terra també n'han de participar, ja que la creació és un do de Déu per a tots. Cada Eucaristia implica una voluntat de custodiar la creació.

Gaudiu d'aquest preciós vídeo, ple d'imatges magnífiques i amb una lletra que és tota una pregària:

dissabte, 15 d’agost del 2015

Maria, assumpta al Cel


"Des d'ara totes les generacions
em diran benaurada,
perquè el Totpoderós
obra en mi meravelles"


Des del blog de la Parròquia felicitem a totes les dones, noies i nenes que el dia d'avui celebren el seu sant.

diumenge, 9 d’agost del 2015

Non abbiate paura!... (No tingueu por!) Un record a sant Joan Pau II





"Non abbiate paura! Aprite, anzi, spalancate le porte a Cristo!"

"No tingueu por, obriu de bat a bat les portes a Crist!"


Paraules de sant Joan Pau II el 22 d'octubre de 1978 en l'homilia de la missa de l'inici del seu papat. Recordem-lo amb aquestes imatges, tot escoltant de fons la preciosa cançó de Marco Frisina "Jesus Christ, you are my life"

dimarts, 21 de juliol del 2015

Urgent! Necessitem llet!


Benvolguts,

L'equip de Càritas Parroquial fa una recollida especial de LLET. Amb la que tenim actualment no n'hi ha prou per poder repartir tota la que cal.


La llet és un producte de primera necessitat, molt important a totes les edats.


Us donem les gràcies a tots per l'esforç que sempre feu per ajudar a Càritas.


diumenge, 19 de juliol del 2015

Els va omplir a tots, el Papa i la multitud de joves

El qui els va omplir era el do de l’Esperit. El Papa parlava en l’Esperit i els joves l’escoltaven també en l’Esperit. El Senyor els regalava a tots un sol cor i una sola ànima amb la qual pregaven. Si comenceu a escoltar-ho arribareu al final perquè la predicació del Papa Francesc és viva: de cor a cor.


El vídeo que us convidem a veure i escoltar és la resposta espontània del Papa Francesc a la multitud de joves del Paraguai. Fou el dia..... i aquest acte fou la cloenda de la històrica visita del Papa Francesc als països de l’Amèrica llatina (Bolívia, Equador i Paraguai).

dimecres, 15 de juliol del 2015

Pregant pels cristians perseguits amb un rap

Les formes en que podem pregar són tantes!!

Fins i tot, com aquests joves, amb un rap... amb la lletra dedicada als cristians perseguits. Un autèntic cant de valentia, una preciosa demostració de fe.

dijous, 9 de juliol del 2015

Ple d'una alegria que no sé explicar

Una de les manifestacions de l’Esperit Sant és l’alegria. Una alegria que té una punta de bogeria; una alegria de saber què tot està en mans del Senyor i que Ell ens estima a tots i sap el destí de cadascú. És creure que cada dia és un happy day perquè el Senyor ha ressuscitat.


Les persones plenes de l’Esperit Sant de vegades estan contentes i no saben per què. Fins i tot quan les coses els van malament. Les persones plenes de l’Esperit Sant de vegades necessiten dansar i cantar. Dels sants s’explica que de molt sovint els agafava com rampells d’alegria, inexplicables pels altres. Sant Felip Neri passava el dia fent coses estrambòtiques que feien riure i suscitaven l’estranyesa dels altres que no el comprenien. No cal dir santa Teresina que amb el seu somriure i la seva conversa alegrava el monestir on vivia, amb unes religioses que sempre estaven malhumorades. L’alegria de l’Esperit Sant és profunda, desarma els qui “es creuen” alguna cosa, és humil, comunicativa i plena de tendresa.

La gràcia de l’Esperit Sant omple el cor de les persones amb un estat que l’Escriptura compara figuradament a l’embriaguesa, és a dir, quan estan plens d’un sentiment que els supera i no poden controlar, sobretot en l’ordre a l’amor.

El noi que canta en aquest You tube es diu Jotta A., és brasiler i té alguna cosa de la gràcia de l’Esperit Sant que dins del cor ens fa lloar el Senyor. És música alegre, pels qui estimen...


Com que els qui fem el blog ens agrada tant i “fem el que volem” us posem dos vídeos. Gaudiu-los, si us agrada. A nosaltres, sí! :-)

dimecres, 8 de juliol del 2015

Informació parroquial.- Preneu-ne nota per l'estiu!!


LA MISSA DE CADA DIA
DES DEL 16 DE JULIOL
FINS AL 21 D’AGOST
SERÀ A LES 9:30 DEL MATÍ
(LA PARRÒQUIA S’OBRIRÀ A LES 9 PER A LA PREGÀRIA)



CADA DIVENDRES DE L’ANY
ADORACIÓ EUCARÍSTICA
DES DE LES 4:30 A LES 7 DE LA TARDA
EXCEPTE EL MES D’AGOST.


dilluns, 6 de juliol del 2015

Pilar Rahola fa un cafè amb joves catòlics.

El passat 21 de juny, la periodista i escriptora Pilar Rahola va ser convidada per la Delegació de Joventut de la Diòcesi de Barcelona a participar en una xerrada amb els joves en el que s'anomena Cafè YouCat. El tema era "Quin futur té la religió a Europa?"

Breu ressenya de la xerrada

Rahola, que es defineix com a agnòstica, va manifestar que es sentia molt còmoda amb persones que tenen una experiència espiritual i va dir coses tan interessants com que ella considera els Deu Manaments com la clau de volta de la llibertat, ja que la llibertat es crea a partir del NO: el que no pots fer com a respecte a l'altri (no robar, no matar...)

Com molt bé explica la web de la Delegació de Joventut, Rahola va abordar diversos temes, des de la persecució dels cristians, la defensa per als drets de les dones, sobretot, davant la radicalitat de l’islam i va intuir una possible rebrotada del catolicisme. Va animar a què els catòlics s’obrin i deixin de banda els guetos. Segons la periodista “la religió catòlica hauria de sortir de l’armari i penso que el Papa Francesc en aquest tema ajuda perquè és un papa en la trinxera social i en la trinxera dels valors”.

Va expressar la seva admiració per la gent de l'Església catòlica que hi ha pel món en llocs de conflictes i un gran respecte per la gent a qui la fe fa millors persones. Tot això -va afegir- fa que ella també es faci preguntes, ja que s'adona que alguna cosa han trobat aquestes persones que les fa millors.

Va acabar animant als joves a no quedar-se tancats sinó a ser valents i fer pública la seva fe.

Si us interessa veure tota la ponència sencera, la teniu en aquest segon vídeo

dijous, 2 de juliol del 2015

El nom de Jesús

Us recomanem que escolteu aquest YouTube dedicat al dolcíssim nom de Jesús. Vinga, tanqueu els ulls i ompliu-vos interiorment d'aquest nom. El nom de Jesús és el nom del qui ens ha salvat i aquell nom que, segons l'Escriptura, està per damunt de tot altre nom. El nom de Jesús guareix les ferides de la memòria (Ell ho sap tot, ens coneix); el nom de Jesús omple el cor d'esperança: tot anirà millor, tot serà millor. 

No tinguem por, Ell és amb nosaltres, fins i tot quan nosaltres no estem amb Ell. És el nom dolcíssim de Jesús, més dolç que la mel regalimant de la bresca.

dimarts, 30 de juny del 2015

Hem fet una festa al Senyor i ha quedat content

- Immaculada, vols dir que el Senyor està content de nosaltres?

I la bona de la Immaculada, de Montblanc, amb uns ulls radiants i aixecant els braços, va contestar:

- I tant, mossèn, que ho està! Li hem fet una festa i, a més, li hem fet el dia que ens ho va demanar.

Aquesta va ser la breu conversa, després de la vetlla d'adoració que vàrem fer la nit del Sagrat Cor. No hi ha cap foto, però la imatge la portem gravada dins nostre, els que hi participàrem. Pocs i molts, moltíssims, al mateix temps. Hi érem els que hi havíem de ser, però érem una multitud molt gran de gent per la qual vam pregar i en nom seu vam adorar Jesús. Va ser tan maca la festa que havia de durar una hora i en va durar dues!



Una nit plena de gràcia, plena de la presència íntima de Jesús. Una nit de miràcles de gràcia. Vam sortir tots tocats per l'amor de Jesús. La pregària va ser de cor a cor, sense adonar-nos-en, vam entrar dins el Cor de Jesús. Una pau, una immensa pau va prendre possessió de nosaltres i una sensació que havíem estat, veritablement, en companyia del Senyor. Al final de l'adoració tots ens miràvem amb complicitat i no calia dir-nos el què havíem viscut.


Naturalment que el Senyor està content de nosaltres, perquè Ell ens estima sempre, tant si li fem festes com si no. Però, tot i així, els que entren pels camins de la pregària profunda i intensa entenen perfectament la sentència d'un pare de l'Església: "Crist Ressuscitat anima sempre una festa dins del cor dels qui creuen en Ell". Aquesta frase li agradava molt al pare Roger Schutz, de Taizé. Quanta raó té!!


La festa del Sagrat Cor va néixer amb l'experiència espiritual de Santa Margarida Maria, a la qual el Senyor va demanar que es fes una festa dedicada al Sagrat Cor el divendres després de Pentecosta. El Santuari del Sagrat Cor de Paray-le-Monial ha esdevingut un centre molt important de renovació de la vida catòlica, animada principalment per la comunitat de l'Emmanuel, formada per consagrats, laics i preveres. En el vídeo podeu veure l'ambient que hi ha a les trobades d'estiu que aquesta comunitat organitza.

dilluns, 22 de juny del 2015

La carta encíclica del Papa Francesc: Laudato si

“La Tierra, nuestra casa, parece convertirse cada vez más en un inmenso depósito de porquería”


Dijous passat, amb el títol que recull el començament del càntic de les criatures del Sant Francesc: Laudato si, va fer-se pública finalment l’encíclica del Papa Francesc sobre l’ecologia. Ja l’he llegit i cal recomanar a tothom la seva lectura. El sant Pare, amb el magnífic i bellíssim document, exposa una teologia nova sobre l’ecologia. 

La terra ha estat donada per Déu a la humanitat, no perquè la destrueixi, sinó perquè la custodiï. Les qüestions ecològiques han esdevingut qüestions morals. El pensament del sant Pare és decidit, valent, amb un llenguatge entenedor i d’una gran saviesa teològica. L’encíclica del Papa no és certament un «manifest verd», sinó que postula una ecologia integral. L’ús que la humanitat fa del planeta genera pobresa i misèria. Els pobres són les primeres víctimes del canvi climàtic. 



La naturalesa és un do de Déu que hem d’estimar, tenir-ne cura i compartir-la. Els interessos econòmics sense entranyes poden destruir el planeta i el Papa denuncia que els grans manifests ecològics per part dels més alts governants de les nacions moltes vegades es queden a nivell teòric i no es converteixen en accions reals a favor de la cura del planeta. Si continuem així, diu d’alguna manera, només podem imaginar la destrucció del planeta per part de la mateixa humanitat. Malgrat això encara hi som a temps. 

En certa forma denuncia una ideologia ecològica que de vegades és més sensible a la naturalesa, que no pas a les vastes masses de població humana que viuen submergides en la misèria i en la manca de recursos, com és ara l’habitatge, l’aigua, l’aliment... Es una denuncia i una promoció de la cultura de la vida amb totes les seves implicacions. Per això cal una veritable conversió ecològica del qual el Papa en senyala les línies més concretes. El saqueig dels recursos naturals és un pecat. No és estrany que davant aquestes posicions tant valentes del Papa hi hagi lobbys que es posin nerviosos. No els interessa que un referent moral per a tota la humanitat parli tant clar.


Us recomanem de llegir aquest estiu detingudament la carta del Papa Francesc: Laudato sí. Us recomanem que la llegiu en castellà que és l’idioma original amb què el Papa l’ha escrit. El moviment ecològic del temps modern té molts punts d’inspiració, però ara en té un altre que el magisteri de l’Església mai del tot havia formulat de manera tant clara i contundent com en aquest document magisterial. Si hi ha una teologia de la creació, també hi ha una teologia de l’ecologia i també una moral.


«Que los seres humanos destruyan la diversidad biológica en la creación divina; que los seres humanos degraden la integridad de la tierra y contribuyan al cambio climático, desnudando la tierra de sus bosques naturales o destruyendo sus zonas húmedas; que los seres humanos contaminen las aguas, el suelo, el aire. Todos estos son pecados». Porque «un crimen contra la naturaleza es un crimen contra nosotros mismos y un pecado contra Dios».

dimecres, 17 de juny del 2015

Pregària pels cristians perseguits

Mirem aquest vídeo, escoltem amb tota l'atenció i tot el cor la pregària que conté i unim-nos a ella...

dissabte, 6 de juny del 2015

Mentre l'Arquebisbe partia el pa


Fou durant la celebració de l’Eucaristia a la catedral per commemorar el cinquantè aniversari de la Càritas diocesana. Fou el passat dissabte, dia 30 de maig a la Catedral.

El cor cantava l’Agnus Dei i el Pa de l’Eucaristia era partit per a ser repartit com a sagrament del seu amor. Era l’amor del Crist que es donava per mans del bon Arquebisbe i aquest amor durant cinquanta anys ha esdevingut amor fratern a les Càritas parroquials. Aquestes han funcionat perquè aquest amor de Crist esdevingut Eucaristia ha estat present en el cor de molts. L’amor de Crist, durant cinquanta anys de l’existència organitzada de Càritas, ha esdevingut atenció als desvalguts, paciència per aquells que sempre seran pobres i cerquen recer a les parròquies, aliments, vestits repartits i factures pagades de llum, de butà, d’aigua i mil coses. Compartir el seu dolor i alegrar-nos de les seves bones notícies. I fet tot amb un gran amor. Cada setmana i durant anys i més anys. Amb crisi i sense crisi. Sempre.

Era realment entendridor veure els qui s’acostaven a l’Eucaristia. Són el bo i millor dels fidels de l’arxidiòcesi. Dins meu pregava: Dignes són Jesús de rebre el vostre Cos. Realment dignes. Venien llàgrimes als ulls, de joia i d’acció de gràcies.



Tot ho han fet amb un gran amor i tot ho continuaran fent amb un gran amor. Els treballs de cada setmana a les Càritas parroquials: anar cada setmana al banc d’aliments, carregar i descarregar els ajuts de la Unió Europea, aprendre programes informàtics nous, la col·laboració amb els treballadors socials, la sensibilització de la caritat i de la promoció de la justícia a les comunitats parroquials. I el treball més gran: mirar els ulls d’aquells que demanen ajuda, conèixer-los i estimar-los. La gent de Càritas de la nostra arxidiòcesi són d’aquells que no esperen altra recompensa que el Senyor mateix i no hi ha mèrit per ells. Fan el que han de fer. Porten l’amor de Crist dins del cor i la bondat els ulls. Vaig recordar a fidels que he conegut i que ja no són entre nosaltres: Quin cel que tindran! Beneïda sigui la seva memòria.

diumenge, 24 de maig del 2015

Veniu, Esperit Sant, tresor de tot bé

L’Esperit Sant és Déu mateix vessat com amor en els nostres cors.
Amor que ens abrusa i empeny i fa de nosaltres un temple.



L’Esperit és el do de Jesús. Ell va venir i va morir per donar-nos l’Esperit Sant.
La Pasqua florida ha esdevingut granada, plena dels fruits i dels dons de l’Esperit.
L’Esperit és humil, quasi imperceptible, pacient i bondadós.
L’Esperit és donat als qui preguen humilment i els fa amics de Déu.
L’Esperit és una abraçada d’amor entre el Pare i el Fill que ens pren a nosaltres.
L’Esperit dins nostre crea el desig de la pregària.
L’Esperit dins nostre crea el desig de l’amor.
L’Esperit sostè l’esperança de l’Església.
El desig i l’obra de l’Esperit és que nosaltres visquem la vida del Crist glorificat.
L’Esperit no es vol glorificar a sí mateix, vol glorificar el Crist en nosaltres.
L’Esperit és foc, aigua viva i alè.
L’Esperit provoca en nosaltres la lloança del Senyor i ens alegra.

UNA JOIOSA PENTECOSTA DE L’ANY 2015!!



La Pentecosta fa resplendir encara més el camí, la vida i la mort del gran Arqiebisbe Oscar Romero d'El Salvador, des d’avui beat. Ens unim al goig de les Esglésies de Llatinoamèrica. Màrtir de la justícia i amic dels seus sacerdots i dels pobres. Un veritable pastor de l’Església que, a semblança de Crist, donà la vida pels seus germans. Glòria dels pastors i portador de l’Esperit que es manifesta, com diu l’antiga pregària: (Pare dels pobres).