La litúrgia de la creació

L’encíclica del papa Francesc Laudato si' és nova en tots els sentits, nova per l’estil i nova pel contingut. Sense dubte enriqueix la teologia social de l’Església sobre l’ecologia i la porta més enllà. La qüestió ecològica ja és per sempre, des del punt de vista magisterial, una “qüestió moral” És també una convergència important del diàleg ecumènic, i fins tot, inter-religiós. L’encíclica és un monument a un humanisme integral en què es proclama que la tutela de la creació és alhora la tutela de la persona humana. Els reptes plantejats pel papa Francesc, realment profètics davant del món, la carta del papa Francesc és realment una denúncia contra els poders que destrueixen la mare terra i els homes que hi habiten. Ve a dir: «Si continuem així només podem imaginar l'autodestrucció de la terra». Sota les seriosíssimes qüestions plantejades pel Papa des d’una ecologia integral es pot endevinar una mística que neix d’una profunda espiritualitat (cf. nr 233). L’Encíclica té elements del gran teòleg de la litúrgia que fou Romano Guardini que el Papa cita en el nr. 203.

La bellesa de la teologia de sant Bonaventura, el teòleg franciscà per excel·lència, amara la carta del Papa. La creació és un do de Déu: tots els essers creats porten el segell de la Trinitat (cf. nr 239). Els éssers pel sol fet d’existir glorifiquen a Déu (cf. nr 33). Tota aquesta teologia està germinalment continguda en el Càntic de les Criatures del pobrissó d’Assís, que dóna títol i context a la carta del Papa Francesc. (cf. 87).

La litúrgia cristiana expressa la lloança de la creació, l'assumeix i l'eleva vers la santa Trinitat. Ressonen les paraules de la Pregària Eucarística III: Amb raó us canta lloances tot l’univers creat. Com també la Pregària Eucarística IV: Heu creat l’home a imatge vostre, perquè en servir-vos a vós, que sou el creador, dominés totes les coses creades. En la doxologia del Cànon Romà diem: Pel qual vós heu creat totes aquestes coses, les santifiqueu, les vivifiqueu i ens les doneu”. 

Tot ens ha estat donat per Déu: la primera creació i la segona creació. Tant la primera creació com la segona creació estan en expectació que es manifesti la glòria dels fills de Déu, com escriu Pau a la carta als Romans: «Tot l'univers creat està atent, esperant que es reveli d'una vegada la glorificació dels fills de Déu». Són realment bellíssimes aquestes paraules: «La vida eterna serà un estupor compartit, on cada criatura, lluminosament transformada, ocuparà el seu lloc, i serà donada als pobres, definitivament alliberats» (nr 243). El Papa es refereix al culte cristià escrivint: «El cristianisme no refusa la matèria, la corporeïtat, al contrari, la valoritza plenament en l'acte litúrgic; el cos humà mostra la seva naturalesa íntima del temple de l'Esperit i s'uneix al Senyor Jesús, fet també el cos per a la salvació del món» (cf. 235).

Realment cal llegir, meditar i pregar els números 235-236 en què el Sant Pare es refereix amb paraules sàvies de l’Eucaristia. L’ecologia acaba sent mística, quan un contempla l’Eucaristia, on el pa i el vi, fruit de la terra i del treball dels homes, es converteix en el centre de l’univers i de la història, anticipació i profecia de la transfiguració de tot l’univers creat en Crist. Es així que el Papa Francesc escriu: «Per l’experiència cristiana totes les criatures troben el seu sentit en el Verb encarnat, perquè el Fill de Déu ha incorporat en la seva persona part de l’univers material, on ha introduït un germen de transformació definitiva» (ibídem). La litúrgia cristiana és també la litúrgia de la creació, perquè Crist en la seva creu elevà tot l'univers cap a Déu i uneix Déu i l'home per sempre. No tant sols l'home, sinó també el món que l'habita amb la seva bellesa. Una bellesa de la qual els pobres de la terra també n'han de participar, ja que la creació és un do de Déu per a tots. Cada Eucaristia implica una voluntat de custodiar la creació.

Gaudiu d'aquest preciós vídeo, ple d'imatges magnífiques i amb una lletra que és tota una pregària: