Les Vespres de Crist Rei, entranyables.

Els ulls de la Mare de Déu miren cap endins. Son ulls tots ells d’interioritat.

Ja fa dos anys. Un grup d’amics ens comprometérem a celebrar les Vespres dels diumenges a la tarda dels temps forts, (Advent, Quaresma i Pasqua). Hi hem estat constants. Hi convidàrem els fidels. Cada vegada som més. El desig és lloar el Senyor i participar de la pregària de l’Església. I intercedir per a tots.

Ens posem tots davant de l’altar, presidint el bell Crist majestat de la Parròquia. Romanem en silenci i a les set en punt ens posem dempeus per a començar les Vespres. La bellesa del cant, dels salms, de la Icona de la Benaurada i de l’encens penetren a dins i donen pau. Una pau immensa.

Volem viure l’esperit de les comunitats monàstiques de Jerusalem, tant conegudes al país veí. El Jordi és el mestre de cor. I el Pere és el lector. I volem crear un espai de pregària i de lloança enmig de la ciutat. Si algú s’hi sent cridat que vingui. Ho fem només pel Senyor, per manifestar la gratitud per la seva gloriosa Resurrecció i tenir goig de ser creients en el seu Nom. I també perquè creiem en la força de la preegària i la vitalitat que dóna més enllà de nosaltres. La pregària de la intercessió és una llavor que el Senyor per la seva gran misericòrdia pot fer créixer en vés a saber quines muntanyes i en quines valls. És el misteri de la comunió dels sants.

En acabar les Vespres venerem sempre la icona de la Benaurada i els seus ulls profunds ens penetren. Els ulls de la Mare de Déu miren cap endins. I sortim amb una alegria nova. Il·luminats per la «Joiosa Llum santa que ens porta a la glòria del Pare del cel, immortal, Déu i Salvador Jersucrist» Només volem lloar el seu Nom. Perquè Crist és i ens estima.

Si esteu interessats en aquesta pregària demaneu informació. És oberta a tothom. Ah, el dia de Pasqua, de tanta alegria que tenim, cantem tres Magnificats.

Homilia del Baptisme del Senyor.- Diumenge I de Durant l’Any.

La humanitat de Jesús és la nostra alegria

La humanitat de Jesús és la nostra alegria. No és una frase meva. Son les primeres paraules que escriu el gran teòleg Sant Tomàs de Aquino en el seu Tractat sobre el Verb encarnat. És cert, si Jesús no hagués existit, no tindríem aquesta alegria. El món no l’hagués conegut. La humanitat del jove menestral de Natzaret, que es presenta avui al Jordà i allí es manifesta com el Fill estimat del Pare, ple del seu amor, que en el llenguatge de la fe en diem l’Esperit Sant.

El camí de la fe comença sempre, no per una decisió ètica, sinó per un trobament amb una Persona, que és el Crist. Jo he conegut persones intel·ligents que són creients i persones també intel·ligents que no són creients. Llavors la fe és un DO, un Regal. I Nadal representa el començament de quelcom nou, radicalment nou. Un començament que ve de Déu.

La qüestió sobre Déu es desvetlla amb el trobament amb qui ja té una relació vital amb el Senyor. El camí vers Ell passa a través d’aquells que ja l’han trobat. I quan un troba a Déu se n’adona del do d’haver estat batejat en nom de la Trinitat. I té com una alegria immensa de saber-se Fill estimat del Pare, ple de l’amor de l’Esperit.

També el dia del nostre propi baptisme s’obrí el cel sobre nosaltres i se sentí la veu del Pare que deia «Tu ets el meu fil, o la meva filla estimada» , en tu he trobat el meu goig, no pel que fas, fins i tot si són grans les teves infidelitats, sinó simplement «perquè ets el meu fill/a» i no puc deixar d’estimar-te.


D’ençà que nostre Senyor va ser submergit en el Jordà, el riu d’aigua viva corre per l’Església, se sent sempre la seva remor, és un riu que dins nostre ens diu «Vine cap al Pare». Aquest riu és inexhaurible i inestroncable. Ve de Déu i va cap a Déu. Es el riu de la gràcia. Atreveix-te a posar-hi els peus.... i si pots posa-t’hi tot tu dins. La teva vida canviarà.... i t’adonaràs de la bellesa de les paraules: «La humanitat de Jesús és la nostra alegria»

Homilia del dia de la solemnitat de la Mare de Déu i de començament de l'any nou.

El Senyor ens salva del temps que passa i no torna.

Germans estimats en el Senyor. Avui, per damunt de tot, és una festa de Maria, a la qual la fe de l’Església, a tot arreu i sempre, dóna el títol de Maria, MARE DE DÉU. Ella és veritablement la Mare de Déu, perquè ha donat llet i sang al Fill estimat del Pare, el qual és Déu veritable, nascut del Déu veritable, engendrat no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare, pel qual totes les coses foren creades.

Avui és com si l’Església no pogués marxar de prop del bressol de Jesús sense aixecar els ulls i contemplar els ulls de la Mare. Mare del Crist i, per tant , Mare nostre. Es a Maria que deixem totes les pregàries perquè ella, com un encenser d’or, les faci pujar totes al Crist, a qui estimem tant, Senyor i Redemptor nostre.

Mare de Déu pregant. (Datada entre 1640 i 1650)
Giovanni Battista Salvi da Sassoferrato (1609-1685)

En la segona lectura hem escoltat que, quan arribà la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona (...) Ell ha entrat en el nostre temps i l’ha redimit. I es així que el cristià no queda angoixat pel temps que passa i que no torna. Sinó que sap que el seu temps, (i el temps del món) va cap a Déu, cap a la Plenitud, cap al Regne. Es un temps que no es perd, sinó que va cap a Déu. I per això ens hem de desitjar que cada any sigui millor que l’any passat. Per dues raons: primer, perquè no passarà res que Déu no permeti; i segon, perquè el seu amor mai ens deixarà i aquesta és la nostra confiança.

Que tingui un millor any el Papa Benet que amb tanta saviesa ha presidit la litúrgia de Nadal; també el nostre Arquebisbe; la nostra parròquia estimada de Crist Rei, tant estimada; que els qui cerquen treball en trobin; que els ancians sentin l’escalf de persones que els estimin; que les nostre famílies visquin unides amb un gran amor; que els drets dels pobres i dels pobles del tercer món siguin reivindicats; que les nostres parròquies siguin aixopluc pels pobres, que hi hagi pau a tota la terra i unió a les santes esglésies de Crist, que les esglésies de l’orient cristià no visquin sota la por de la persecució, que la vida sigui respectada, que les autoritats del país i de la ciutat es dediquin al bé de tots ... aquests són els desigs que podríem allargar fins a l’infinit, com el cor que estima a tothom...

Que el l’any 2012 així un any ple de benedicció. Pau a tots.

Un Nadal d'estrelles, pastors, àngels i de Pau a la terra als homes que Déu estima.

Un Nadal ple de la pau. La pau d’una comunitat de fidels que durant tot l’Advent s’han preparat per a la Memòria del Nadal del Senyor. La novetat d’aquest any ha estat la Missa de les famílies, celebrada per primera vegada a la vigília. La parròquia era plena com mai havíem vist. Tants pares i nens i nenes hi havia que va ser impossible venerar la Imatge de l’Infant Jesús, encara hi seríem.



La joia es feu encomanadissa. L’alegria no venia de nosaltres. L’alegria venia d’allò que el mossèn proclamava a l’homilia: Crist en nosaltres i per a nosaltres. Per sempre. Déu ha vingut en aquest món per a no deixar-lo mai més. Ell no s’ha oblidat (ni s’oblidarà mai) de nosaltres, però vol també a manera de correspondència que nosaltres no ens oblidem d’Ell. I hem de comunicar la llum que es difon des del bressol de Jesús Infant. El grups de nens i nenes que intervenien musicalment feien somriure el Nen Jesús.

La Missa de la Mitjanit de Nadal estava també plena de fidels i amb el cant solemne del Adeste fideles començàvem la solemne litúrgia que acabarem amb nadales cantades amb so de pandereta. A més, el Josep M. interpretava com ningú la viola el opus 147 de Bach: Jesús, joia del meu cor, acompanyat a l’orgue del mestre Enric Peris i a la guitarra per en Xavi Canudas. Tots tres feien vibrar el cor d’una indicible tendresa. Una tendresa que només la Nit de Nadal comunica.




D’estels, de pastors, d’àngels i d’estrelles, i de pau als homes de bona voluntat. Ens en recordarem sempre de la bella nit de Nadal de l’any 2011. Durant la veneració, l’Antònia Masip proclamava uns bells versos i el mossèn declamà amb estupor el darrer cant del Poema de Nadal de Sagarra.



Abans de marxar el Pau i el Daniel feien tocs de pilota davant del pessebre. Oh joia... el meu cor era ple de pregàries per tots els qui sofreixen i el pessebre posat al cancell ho volia comunicar: Jesús neix pobre enmig dels pobres.

El dia de Nadal s’estrenà una nova organista, la Mestra Montserrat Pàmies de Reus, que acompanyà els cants nadalencs amb una gran finesa i amb tot el cor. Donem gràcies a tots pels dons que hem rebut aquest Nadal i deixem que des del bressol de Jesús nat creixi aquell cant nou dels salms. Un cant sempre nou, perquè l’amor de Déu és sempre nou.

La Parròquia de Crist Rei de Reus, amb tot el cor, felicita al Sant Pare Benet i li desitja un any nou ple dels dons de Déu.

Amb tot el cor felicitem al Papa Benet XVI i li desitgem la fortalesa i la saviesa del Sant Esperit per presidir i guiar l’Església Catòlica. El Papa Benet ens ha donat l’alegria de les JMJ celebrades a Madrid en aquest any que hem passat. El Papa és un home humil i savi, que per tot arreu s’imposa per la bondat del seu cor i el seu magisteri marca els camins per on haurà de caminar l’Església quan ell no hi sigui.

Era el Papa que l’Església, en un temps de purificació i de retorn a l’essencial, necessitava. La nostra Parròquia prega per ell i l’estima. Només el Senyor sap el què ha sofert per l’Església de Déu. Però el Senyor dóna la seva força. La nostra comunitat s’adhereix amb obediència i comunió al seu magisteri. Que el Senyor el beneeixi ens el conservi.

Epifania, una alegria immensa!!

Adorazione dei Magi
Giotto di Bondone (1267-1337)

El Sant Rector d’Ars predicava això el dia de la Epifania:

«Sortint de la Santa Missa som tant feliços com ho haguessin estat els Mags si s’haguessin pogut emportar amb ells el Nen Jesús» Perquè no n’hi ha prou d’haver-lo trobat una vegada al Senyor, sinó portem sempre dins nostre el present de la nostra vida. L'Eucaristia és la presència sempre nova de Crist en nosaltres. Cada vegada que combreguem és Nadal i l’alegria, com la dels Mags, és immensa.

I també amb alegria, us deixem un vídeo on podreu anar escoltant i llegint una nadala actual en les veus de Lax’n’Busto i Glaucs.

Què tingueu un bon Dia de Reis!!

Més de sis-cents euros per a un país on els infants d'un Sugus en fan una festa.

Una bona iniciativa d’aquest Nadal ha estat una venda de felicitacions, fetes a mà i amb tot amor, per l’Assumpta. Ella amb senzillesa de cor i paciència, i amb l'ajut del seu marit, les ha venudes. Una per una. Aquestes felicitacions portaran felicitat a Mn. Josep Cabayol, del nostre bisbat, i a través de les seves mans sempre obertes per a donar, a molts infants de la seva missió de Rwanda, a Kampanga. Una zona d’una gran pobresa on els infants de un sugus en fan una festa. I és que 608 euros allí són molts (*).

El Mossèn podrà continuar els senzills habitacles que construeix i que donen tanta felicitat a aquelles famílies (ja fa molts anys ho vaig veure amb els meus propis ulls). A Mn. Josep tothom l’estima. Té la pau dels sants i la dolçor de la pregària. La pau que dóna viure entre els pobres, i amb la pregària que necessita per a viure. Ell, allà, en aquelles latituds, d’una població, que va viure l’horror d’un genocidi, això no ho llegirà mai. Però la felicitació li portarà un àngel. Aquests diners li seran donats a mà, sense mediació de ningú.

Com si el veges, els veurà, en donarà gràcies a Déu i l’endemà mateix no hi serà. Haurà anat a ciutat per uns camins infernals, a comprar tot el material que es necessita per comparar tornillos, teulada metàl·lica amb els famosos habitacles que construeix, enmig de la selva, a prop de la regió dels grans llacs, on la nit encara se senten trets dels camps de refugiats. Que Jesús el guardi, al bon mossèn.

Entre tots hem fet una bona obra, d’aquelles que fan content el Pare del cel.

(*) La quantitat aconseguida a través de la venda directa de les postals ha estat de 595 Eur. A més, hi va haver qui va voler donar una quantitat extra que hem afegit al total.

De la Jornada de reflexió feta pel consiliari de Càritas als voluntaris de Càritas de la ciutat de Reus

La humanitat no només necessita benefactors, sinó també persones humils i concretes que, com Jesús, sàpiguen estar al costat dels germans, compartint una mica del seu sofriment. En una paraula, la humanitat busca signes d'esperança. La nostra font d'esperança està en el Senyor. I per aquest motiu és necessària la Càritas, no per delegar el servei de caritat, sinó perquè sigui un signe de la caritat de Crist, un signe que doni esperança.

Estimats amics, ajudeu a tota l'Església a fer visible l'amor de Déu. Viviu la gratuïtat i ajudeu a viure-la. Recordeu a tots la essencialitat de l'amor que es fa servei. Acompanyeu als germans més febles. Animeu a les comunitat cristianes. Digueu al món la paraula de l'amor que ve de Déu. Busqueu la caritat com a síntesi de tots els carismes de l'Esperit (cf. 1 Co 14, 1).

El bon samarità, de Pelegrí Clavé (1839)

Per Nadal el Cel i la Terra s'abracen per sempre

Tota la música del món i tots els silencis del món canten el naixement de Jesús. I els silencis dels espais siderals i totes les onades del mar i de l’oceà canten el Nadal de Jesús. Oh Crist, alegria del món, resplendor de la glòria del Pare! Ai, si no fos aquesta nit tan clara! /Seriem tros de carn i pensament /que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para, /pell d’home que arrossega la corrent! Avui podem aclucar els ulls en la pau dins del cor: Crist és amb nosaltres. Per sempre. Emmanuel vol dir alhora Déu amb nosaltres i per a nosaltres.


Déu no ha abandonat el món. Ell és aquí... com un infant, just nat. Es que hi pot haver quelcom més digne del Verb de Déu que un infant posat el món? Un infant ens desarma i ens fa retrobar la innocència del cor. Només l’home espiritual pot descobrir l’estupor del Misteri de la Nit Santa i és posat en la contemplació del Verb i sap descobrir que Déu s’ha fet home perquè l’home entri en la comunió divina.

Avui el cel i la terra s’abracen per sempre. Nadal és un petó de Déu a la humanitat, i l’Infant de Nadal és tot ell eloqüència i discurs que diu: Oh món, jo t’estimo. Reconeix, oh cristià, la teva dignitat! I el missatge de Nadal no pot ser altra que el de l’amor. Si Déu ha vingut al món pel camí de l’amor, només pel mateix amí podem anar cap a Ell.

Encara que Crist hagués nascut mil vegades a Betlehem estaries perdut per a sempre si no nasqués en el teu cor. En els misteris cristians tot està en tot. Sempre és Nadal, i sempre és Pasqua i Pentecosta. L’aventura de la fe comença com va començar amb Maria, quasi una noia digués simplement amb una gran humilitat i senzillesa de cor, «Que es faci la teva voluntat». Allí va començar el camí de l’Església. Aquí comença el camí de cada creient: quan un des del més íntim del cor s’obre a la fe i deix actuar a Déu en la seva vida i la posa a les seves mans. L’Advent no són quatre setmanes, és tota una vida. Una espera confiada de Déu.

Germans, amics, creients i no creients, la Parròquia de Crist Rei us desitja un sant Nadal i que Déu us concedeixi allò que el vostre cor desitgi més. Benedicció i pau a tothom. Un desig que les famílies estiguin ben unides amb un amor molt gran. Un desig perquè els qui se senten sols, trobin la companyia de Crist. Un desig que aquells que no poden més en la seva vida, retrobin l’esperança per continuar amb l’ajut de Déu el camí de la vida. Us beneeixo a tots en el Nom del Senyor.

Mn. Rafael. Rector de la Parròquia

Va ser una nit que va florir l’estrella,
i va néixer l’Infant!
Imaginem que fou la nit més bella,
més musical, més flamejant!...

I fa molt temps, molt temps, i algú ensiborna
el nostre pit per atiar l’oblit,
per fer-nos infidels, però retorna
cada any, aquesta nit.

La nostra vanitat prou s’afigura
que està damunt del bé i del mal,
mes no hi val ganivet ni ànima dura,
és més forta la nit de Nadal.

Ai, si no fos aquesta nit tan clara!
Seriem tros de carn i pensament
que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para,
pell d’home que arrossega la corrent!

Però Nadal ens ha pintat el rostre
amb un vermell precís i decidit
i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
de terra, de nissaga i d’esperit.

I ens dóna un punt d’humilitat de cendra
per estimar un recó dintre l’espai,
i desperta en el cor aquell blau tendre
que hem volgut escanyar i que no mor mai.

Procurem ser una mica criatures
amorosint el baladreig raspós
i diguem: “Glòria a Déu en les altures”
amb aquell to que ho deien els pastors.

I si tot l’any la mesquinesa ens fibla,
i l’orgull de la nostra soledat,
almenys aquesta nit, fem el possible
per ser uns homes de bona voluntat!

El Poema de Nadal, Cant final.- Josep Maria de Sagarra

Que els llums de Nadal no ens distreguin

Els darrers dies d’Advent es converteixen en un frenesí comercial: llums al carrer, reclams publicitaris, compres, línies musicals amb temes nadalencs. Tot això ens pot distreure. Distreure en el sentit que ens faci oblidar allò que pels cristians és essencial. I el que és essencial són dues coses: la memòria del naixement de Jesús de Natzaret, celebrada en la litúrgia de l’Església amb tant de goig, que representa el cel obert a la terra, Déu i l’home en la convergència de la humanitat de Jesús, Fill de Déu, en una unió indissoluble i amb una aliança mai trencada. Jesús és aquí, que és el mateix que dir, Jesús és aquí, com a gràcia donada per part de Déu, destinada a ser acollida per la fe de cadascú.

I l’ambient nadalenc tampoc ens ha de distreure d’aquells que passen necessitat, que cerquen treball o passen per moments de difiucultats i veuen el futur de manera incerta. I també d’un món insolidari i d’una humanitat on en molts llocs, encara els pobres són cada vegada més pobres i els rics cada vegada més rics. I el Nadal ens diu que hi una llum més enllà de la boira que envolta la realitat present i ens dóna esperança.

Què hem de fer per Nadal? Tres coses: Primer: anar a combregar amb el Cos de Nostre Senyor Jesucrist. Segon: fer Caritat en memòria del qui va néixer pobre entre els pobres, perquè era el seu germà; i tercer: estimar la pròpia família i fer-nos feliços els uns als altres, el marit amb la muller i la muller pel marit; els fills als pares i els pares i als fills, sense oblidar als avis. Déu somriurà de goig si fem les tres coses i dirà: Mireu com m’estimen els meus fills. Serem una alegria per a Déu. Nadal serà una illa de pau per a tots. Una illa en la qual deixem lloc al Senyor, que per nosaltres ha nascut.

Confiem a la Maria Immaculada els bons desigs de Nadal. I a vosaltres us desitjo pau dins del cor, la salut per a viure i l’esperança per a reprendre cada dia el camí de la vida. No apagueu la torxa de la fe dins vostre. Us beneeixo a tots en el Senyor. I prego cada dia per tots els fidels de la nostra parròquia de Crist Rei. Bon Nadal i bona represa de l’any 2012.

Nadal no seria res, si no celebréssim el Nadal del Senyor dins del nostre cor.

Homilia del Tercer Diumenge d’Advent.

Ningú pot dir que té la fe per a sempre, ja que la fe la podem perdre o podem deixar de viure-la. I no sabem per quins camins de dificultats ens portarà la vida i si llavors serem fidels a la gràcia de la fe que tenim.

La fe és un do que rebem de Déu i, per mantenir-nos en la fe, cal la pregària de cada dia (com l’obertura de la llibertat a l’Infinit) i cal que practiquem la fe, això és que la visquem. Altrament, el coneixement del Crist mor. El coneixement del Crist creix en la pràctica de la fe, cal situar-nos en l’àmbit de la seva gràcia, perquè Ell mateix actuï en els nostres cors. I, sobretot, cal nodrir-la de Eucaristia. Nadal és acollir per la fe la Presència de Déu en la Persona de Jesús, el Senyor. El Nadal no és res sense el Nadal del Crist en el nostre cor. Rebre el Senyor que ve i acollir-lo en la nostra vida.


L’Apòstol ens diu, en la segona lectura, que estiguem contents (és l’alegria, filla de la fe) i, sobretot, ens diu que visquem en discerniment, valorant sempre el bé i el mal. I acaba dient que ni l’ombra del mal ha d’habitar el en cor del cristià. Fixeu-vos, no tant sols el mal, sinó fins i tot la seva ombra.

I a l’Evangeli hi trobem la humilitat de Joan, el Baptista, que respon a les preguntes insidioses dels fariseus, sobre si Ell era el Messies. Això ens ensenya dues coses: que ningú dins de l’Església es pot atribuir el títol de salvador. Només el Crist salva. I cap de nosaltres és digne de deslligar-li la corretja del seu calçat. Cap. Les persones o els grups que es presenten dins de l’Església com a salvadors i amb aires messiànics sempre acaben dividint l’Església i perdent-se ells mateixos. I la segona cosa que aprenem és acceptar la realitat de cadascú, som el que som, ni més ni menys, i no podem anar per la vida amb disfresses. A més a més quan un llueix massa de la seva disfressa, finalment se li veu la llauna. Som el que som davant de Déu, davant dels altres i davant de nosaltres mateixos. I Déu està en el camí de tots. Per això cal que siguem pacients amb els altres i amb un mateix, tot esperant que Déu actuï en tots i deixar espai a la seva gràcia.

Siguem portadors de l’alegria de la fe, una alegria que brolla del treball ben fet de cada dia, de l’honradesa en què hem de fer totes les coses i de la certesa que Déu ens estima, malgrat els nostres pecats. Siguem, simplement, bones persones. Es el camí per arribar a ser uns bons cristians.

Càritas Parroquial.- Campanya de l’Oli.- Nadal 2011

La Caritat de Crist ens urgeix.

Aquest any també farem la Campanya de recollida d’oli. Ja sabeu que d’oli no n’arriba a través dels ajuts procedents de la Unió Europea (a més, l’any 2012 aquests ajuts seran disminuïts en un cinquanta per cent).

D’altre banda, ha augmentat -i segons les previsions augmentarà encara més- el nombre de famílies necessitades que atenem a la nostra parròquia. Tingueu present que la gran majoria són persones d’aquí, que es veuen afectades per la manca de treball. L’oli que recollim aquests dies es distribuirà durant tot l’any.

És així que us convidem a fer aquesta ofrena al Senyor, nascut entre els pobres, en la persona dels germans necessitats. És la millor ofrena que acompanya la nostra pregària.

La campanya estarà oberta fins el dia de Reis inclòs. Us convidem, doncs, en nom del Sr. Rector i de tot l’Equip de Càritas, a col·laborar portant l’ajuda d’oli. (Per a un millor repartiment, es prega portar ampolles de litre.)

Moltes gràcies a tots.

La pintura i el Nadal

Fa un any, per aquestes dates, en un dels blogs d’una amiga en el que colaboro, vaig preparar un recull d’imatges que avui em fa il·lusió compartir amb tots vosaltres. Es tracta d’una petita selecció de quadres de temàtica nadalenca que espero que us agradi.

Evangeliari de l'emperador Otto III. Segle X

Frontal d'Avià. Atribuït a l'anomenat Mestre d'Avià.
Datat entre els anys 1170 i 1200.

Giotto (Colle di Vespignano, 1267 - Florència, 1337)

Ghirlandaio (Florència, 1449 - Florència 1494)

Albrecht Dürer (Nuremberg, 1471 - Nuremberg, 1528)

Velázquez, (Sevilla, 1599 – Madrid, 1660)

Bartolomé Esteban Murillo (Sevilla, 1617 - Cadis, 1682)

Jan Victors (Àmsterdam, 1620 - Indies Holandeses, 1676)

Jean-Baptiste Marie Pierre (París, 1714 - París 1789)

La primera festa de l'any, la més plena de tendresa

Es la primera festa de l’any cristià. I la primera festa està dedicada a la Mare de Déu, celebrada en la seva concepció immaculada. Es el primer regal de Déu a la humanitat: preparar la mare del seu Fill. Déu prepara el temple del seu Fill. I fonamentada en la paraula de l’àngel quan li digué «plena de gràcia» els creients han descobert que la gràcia de Déu l’emplena des del primer moment de la seva concepció.

Descomptada abans d’hora dels homes, que havien de ser redimits per la creu del Senyor, Ella és la anticipadament redimida. I esdevé així la més jove de la raça humana, la d’abans del pecat dels orígens.

Quan preguem a la Mare de Déu hem de sentir la seva mirada, al capdavall, la mirada de la innocència mateixa, la que no pot comprendre com els homes no poden estimar a Déu, el seu Creador ni la donació del seu amor, que és el Fill de les seves entranyes.

Aquesta gran festa celebrada, la primera abans que tota, ens diu que primer sempre hi ha la iniciativa i el regal de Déu. Els dons de Déu sempre van al davant. Abans de Nadal hi ha una gràcia oculta: el destí d’una noia de Natzaret, que el Senyor escollí per donar sang i llet al Verb de Déu encarnat. I l’Església naixia amb ella, bressolada de gràcia. I la Immaculada Concepció resplendeix per la convergència de la bellesa més alta, la mateixa bellesa de Déu, que és la BELLESA DE L’AMOR.

Déu Trinitat fa aquestes grans coses, impensables per a nosaltres. I Ella, Maria, pot dir de sí mateixa: El Senyor ha mirat la petitesa de la seva serventa. I en el cor d’aquesta nit –nit resplendent i silenciosa- m’uneixo a la pregària de les multituds de creients que es reuniran, per exemple a Notre Dame de París, per celebrar a la Benaurada i li confiem el camí de l’Església i totes les persones que estimem.

Us deixo amb un bell poema de Joan Maragall que canta la nit de la Immaculada.

Quin cel més blau aquesta nit!
Sembla que es vegi l’infinit!
L’infinit sense vels
més enllà de la lluna i dels estels...

La lluna i els estels brillen tan clar
en el blau infinit de la nit santa
que l’ànima s’encanta
enllà...

Aquesta nit és bé una nit divina.
La Puríssima, del cel
va baixant per ‘queix blau que ella il·lumina,
deixant més resplendors en cada estel.

Per la nit de desembre ella davalla
i l’aire s’atempera, i el món calla:
davalla silenciosa...
Ai! Quina nit més clara i més formosa.

Oh benaurada noia, plena de gràcia!
Filla de pobres i Mare del Rei, prega per nosaltres.

El clip més maco del món.- Escolteu-lo mentre aneu llegint la lletra!

Em dónes força, Senyor, per creuar l’oceà!

L’escolania de Montserrat canta una cançó espiritual irlandesa en ocasió de la Marató de TV3, una cançó que ajuda a la pregària, i que pot ser la melodia de fons d’aquest Advent. El creient sap que la força per a travessar el camí de la vida, no la rep d’ell mateix, sinó que la rep del seu Déu.

Sergi Dalma és procedent de Maldà, vet aquí el seu nom artístic, invertint les síl·labes, Maldà i Dalma. Des del Blog de la nostra parròquia ens adherim amb tot el cor a la iniciativa tant noble com humana, com és aquesta de la televisió del nostre país. Aquesta música l’omple de noblesa.

Aquesta és la lletra, que és alhora, pels creients, una pregària al Senyor Jesucrist:

Quan estic trist i els ànims tinc per terra,
quan no he previst que el cor em tracti així,
jo vull sentir la força que tu em dónes
i que estem junts fins que arribi la nit.
Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
Em dónes força per sempre et vull amb mi.
Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Vull sentir la força que tu em dónes
i que estem junts tota l’eternitat.