És bonica la festa de Sant Joan. A mi em recorda les berbenes de Cambrils quan érem joves i fèiem festes. És tan maco que la gent faci festa!. Encara que també fa tristesa pensar en les persones que ja no tenen ànim per a fer festa perquè porten molts sofriments dins seu i el cor ja no els somriu.
És bonic també que els vells cristians hagin emprat el ritme de la natura per a celebrar la memòria de Sant Joan, el precursor del Senyor. La llum del sol, que arriba aquests dies al punt més alt, des d’ara ja comença a declinar (la llum del sol comença a disminuir i els dies són cada dia més breus) va fer pensar als cristians en Sant Joan Baptista, ell que va dir «convé que jo minvi i Ell creixi». I aquest Ell és el Senyor.
Els amics de Senyor s’alegren de fer-se petits i deixar lloc a Jesús. S’alegren de veritat que sigui així. Jesús és el DIA I LA LLUM VERITABLE que ho il·lumina tot amb la seva Resurrecció. Els cristians veuen en Sant Joan i la seva missió: preparar el camí del Senyor, ser una mà estesa que el senyala. Joan és la resplendor de la llum, però el Senyor és la Llum, Joan és l’amic de l’Espòs, però el Senyor és l’Espòs, Joan és la veu, però Jesús és la Paraula. Jo sempre penso en l’alegria que va tenir Joan quan va veure venir a Jesús, l’Anyell i el Pastor, acostant-se cap a ell per a rebre el baptisme al Jordà.
Fem festa, vetlles i revetlles, nit d’estiu, d’onades tranquil·les de mar a la platja, d’estrelles amb el «triangle d’estiu» que il·lumina el cel... a les ciutats no el veiem però hi és. Com una lloança a la Santa Trinitat. Estiguem contents i felicitem als Joans, aquest nom tant de casa, tant nostre, tant els que ja són al cel com els de la terra. Bona festa de Sant Joan. Que totes les fogueres de Sant Joan il·luminin tanes nits! Però també estiguem atents i no ens oblidem aquests dies de pregar per la pau en el món, per Síria i l’Irak, i pels cristians que en aquests llocs coneixen persecució.
Escoltem la bellíssima música de Moustaki com un cant a la pau i a aquesta terra que Déu ha donat als homes perquè la custodiïn i sigui un jardí on tots puguem viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada