La Concepció no era una cristiana qualsevol, portava l’amor del Crist dins del seu cor. Abans de morir proclamà aquest amor a Jesús. El mossèn li va preguntar “L’estimes a Jesús?” i ella va respondre “Sí, molt”. Aquest amor es manifestava en ella, en la seva alegria, en la netedat dels seus ulls, i en la seva incapacitat de malparlar de res ni de ningú. Es manifestava també en la seva disponibilitat per ajudar a tothom i a fer el servei que calgués sense buscar ni l’elogi ni el lluïment.
Tinc una anècdota que em cridà l’atenció: Una cambrera d’un bar on vaig a prendre cafè em va dir, de manera inesperada –doncs jo no sabia que la coneixia- el dia de la seva mort “La Concepció sempre venia a ajudar la meva mare”. Estic segur que coses així en devia fer moltíssimes.
Quan la trobaves pel carrer, la seva salutació alegre et transmetia la sensació que s’alegrava autènticament de veure’t i que, per tant, t’estimava. Sempre deixava darrera seu un sentiment d’esperança i d’alegria.
Les benaurances del Regne es reflectien en la seva persona. La Concepció era de la raça dels senzills i humils de cor pels quals Jesús va donar gràcies al Pare (Mt 11,25 i Lc 10,21). Ara, des del Cel, ajudarà a les parròquies de Reus amb la seva intercessió.
Gràcies, Concepció, pel testimoni de la teva fe. Mai t’oblidarem i els dies de les festes de l’Església seràs present en el nostre cor i, quan combreguem amb el Cos adorable del Crist, ens sentirem molt a prop teu.
La foto de grup és a Tarragona, fa anys, a una Escola d’Estiu. La Concepció, al davant a l’esquerra de la imatge. Fixeu-vos en la seva mà, com sempre, tan afectuosa.
Des d’aquí donem el condol al seu marit, els fills, pares i tots els altres familiars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada