Perquè és la «plena de gràcia» el Senyor és en ella. Maria és la primera Església. I Ella realitza el misteri del «Déu amb nosaltres», l’Emmanuel. Tota la Trinitat habitarà en ella com en un temple: el Pare que l’habita, el Fill concebut en les seves entranyes virginals i l’Esperit que descendeix sobre ella: «l’ombra de l’Altíssim et cobrirà». La Presència de Déu és més alta en ella que no pas la Presència de Déu en el temple de l’antiga aliança.
Cal una gran reverència quan preguem, la reverència que escau a la Presència de Déu en nosaltres. Jo imagino a Santa Maria humil i inclinant-se davant de Déu quan rebé el Missatger. Quan un cristià s’agenolla o es postra davant de Déu esdevé tot ell un temple, un lloc de la Presència de Déu que descendeix sobre ell. La glòria l’habita. Quan prega ha acollit dins del seu cor la Presència que li ve de fora de manera invisible. És una gràcia. Aquesta no és una qualitat de l’ànima, és un do que el cristià rep. No el crea ell, el rep. I la gràcia de Déu és la llibertat pura, Déu la dóna quan vol i a qui vol, però no la nega mai a aquells que demanen l’Esperit Sant, fins i tot als pecadors. Vet aquí, doncs, que Maria prefigurava i era model del deixeble de Jesucrist. Aquest sempre portarà la presència de Déu dins del seu cor, la traslluirà en la seva humilitat, la netedat dels ulls i l’alegria, també en la disposició de servir els germans.
Un autor antic, Tertul·lià, diu que els cristians s’agenollaven quan veien passar els cristians acabats de batejar, perquè entenien que aquell infant era un temple de l’Esperit Sant. Si en les Esglésies/comunitats no hi ha la Presència del Crist, només hi ha buit, no hi ha res. Les Esglésies es buiden sempre quan s’han buidat de la Presència de Crist. Es a dir, quan allí ja no hi ha una comunitat d’homes i de dones que acullen i viuen de la Presència, de la gràcia del Senyor. Tant de bo es pugui dir de cadascú, com de la humil serventa de Déu: El Senyor és amb tu!. Tant de bo que es pugui dir de la nostra Parròquia: El Senyor és amb tu!.
Us recomanem la visió d’aquest film sobre el Beat Duns Scott, el jove, savi, subtil i sant teòleg, on bellament es descriu la famosa disputa sobre la Immaculada, a la Universitat de Paris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada