La verema del martiri

La tardor és el temps de la verema. La llum del dia disminueix, les tardes esdevenen plàcides i les fulles dels arbres adquireixen colors daurats. La naturalesa convida a la pregària i al silenci interior, a deixar que la pau de Déu inundi i sigui festa en el cor dels seus fills.

L’Església diocesana recollirà aquesta tardor el fruit del martiri dels seus fills. No podem pretendre que la gràcia donada en estat pur per aquesta raó sigui acceptada per les tenebres. D’arreu i sempre els màrtirs seran un signe de contradicció. Quan l’Església és reduïda pels poders d’aquest món o es víctima de sí mateixa sempre hi haurà un fill de Déu que, per gracia, no negui que Crist és el Fill de Déu. Sempre hi haurà els senzills i nets de cor que estimaran a Déu més que la vida i, enmig de tanta duresa de cor, sabran morir amb les paraules del perdo, al cor i als llavis.

El martiri de Sant Esteve.
Església de Saint-Étienne-du-Mont, Paris

El màrtir davant de la mort ens diu «Hi ha una vida més alta». El màrtir davant de l’odi diu «Us perdono». El màrtir davant de la por ens diu «No us avergonyiu de creure en Crist». El màrtir és una predicació viva, ells han predicat l’Evangeli, no parlant, sinó morint. ¿Com podem oblidar aquests germans nostres que han estimat tant el Crist?

El segle XX serà conegut en la Història de l’Església com el segle dels màrtirs. Màrtirs del Gulag, màrtirs de les ideologies tant d’esquerra com de dreta. La sang dels màrtirs ha sembrat tota Europa i parts de la gran Amèrica. També a l’Àsia. I els màrtirs de l’Àfrica. Milers i milers d’homes i dones que han estat morts perquè creien en Crist. Ara, al nostre país, en beatifiquem uns quants, però són multitud. Una multitud que només Déu coneix.

Les ideologies han passat i també els grans poders que han volgut destruir la memòria de Crist a la terra. Les estàtues dels grans dictadors han estat enderrocades; però la fe cristiana, la humil o feble fe dels cristians, sempre rebrota (inexplicablement) i la Veritat cristiana roman per sempre. Això no té cap explicació humana, sinó només una explicació divina. Només té una explicació: «Veritablement Crist ha ressuscitat».

Des de la seva gloriosa resurrecció la llum és tant explosiva i potent que les tenebres mai la poden vèncer. Seria com enterrar el mateix sol.

Com diu la cançó del gran Frisina: Jesus Christ you are my life, Jesús, tu ets la meva vida.