El Pare Marc Vilarassau ha mort en el Senyor. Era membre de la Companyia de Jesús. Tenia quaranta cinc anys i, abans d’entrar a la Companyia de Jesús, s’havia tret el títol d’arquitecte. Havia estat alumne meu a classe de teologia, brillant, encuriosit i intel·ligent quan preguntava. Es feia estimar. Estimava la Companyia i la seva vocació. Es notava que era fill del discerniment de Sant Ignasi. Tenia joia en el seu interior i es notava la pregària del seu cor.
Després d’anys anys de servei pastoral entre els joves i a la parròquia (li agradaven molt els blogs i la música) Nostre Senyor l’ha cridat.
Donem el condol als seus pares i a la Companyia de Jesús. Els jesuïtes de Catalunya estan de dol, sort que no els falta l’esperança.
Havies estudiat, Marc, arquitectura, i amb la teva vida religiosa i consagrada et dedicares a la construcció de la ciutat de Déu, que és l’Església i ara ja vius en la ciutat santa de la Jerusalem del cel. Gràcies pel teu testimoni, estimat Marc. Que reposis en pau. En el Regne ja tens la resposta de totes les preguntes. Nosaltres encara en el camí i amb tantes incerteses a dins.
Pocs mesos abans de morir deies: la veritable mort és deixar d’estimar, el pecat és la mort. D’aquesta mort cal tenir por. Entenent pecat un tancar-se en un mateix i ja no estimar. Cal una gran fe per dir això! Tenies raó quan deies "els metges curen o no, però només el Crist salva". In paradisum, Marc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada