Em va agradar molt la salutació del Sant Pare, amb el seu parlar senzill i planer, destacant l'amor fins a l'extrem d'aquests cristians que es van mantenir ferms fins al final i al qual hem de mirar d'assemblar-nos, "morint una mica" als nostres egoismes i mandres per donar-nos als demés.
Però, a més, he de reconèixer que hi havia un detall "extra" que també ens feia il·lusió i és que sabíem que Mn. Rafael Serra, el nostre Rector, col·laborador directe en els treballs de preparació de tot l'acte litúrgic, també havia de "sortir" durant la cerimònia. Així doncs, vaig pensar que ens agradaria tenir un record, vaig agafar la càmera i vaig fer unes fotos a la tele...
Ara bé, deixant a part l'anècdota de les fotos, que per a tots nosaltres són un simpàtic record, vull remarcar especialment unes paraules del nostre mossèn abans de començar la gran celebració de les Beatificacions:
«La Iglesia, a pesar de ser signo de contradicción, nunca jamás separa, nunca jamás divide y si alguna vez lo ha hecho debe pedir perdón. La Cruz del Señor nos une a todos, nos abraza a todos y nos eleva a todos. Es preludio de los cielos nuevos y de la tierra nueva.
El reconocimiento del martirio de nuestros i nuestras hermanos sea motivo para ser una Iglesia acogedora, humilde, que sabe reconocer sus debilidades, pobre, alegre, que sabe que su única gloria es la del Señor. Todo lo que tiene le ha sido dado y lo posee para darlo al mundo».
Podeu veure un fragment d’una gran pel·lícula «Un Dios prohibido» en el qual un seminarista argentí Pablo Hall salva la vida i després testimonia de la passió i mort dels seminaristes Claretians. Es una pel·lícula absolutament històrica. Recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada