El treball és, per sobre de tot, un camí per a créixer,
un camí per esdevenir i realitzar-se com a persones compromeses.
Nosaltres n'hem fet un mètode només per guanyar diners.
Perquè al cim de tot hi hem posat el posseir i,
d'entre les possessions, la més preuada és la dels diners.
Et preguem, Pare, per la Joventut.
Per les persones que tot just acabant els seus estudis,
volen iniciar una nova etapa a les seves vides tot incorporant-se al món laboral.
Què difícil que els hem posat el seu creixement!
I encara els demanem compromís!
Ens han enlluernat tant amb miratges econòmics,
que ara no sabem com sortir-nos-en.
Però sabem ben cert que el teu Fill, Jesús, hauria de ser l'únic espill per nosaltres.
Reflectint-nos en Ell podrem vestir, encara avui, un món millor.
Emmirallant-nos en les seves obres omplirem tothom d’oportunitat de Felicitat.
Predicant com Ell el teu Regne, oferirem esperança.
Et preguem pel treball, pel seu repartiment equitatiu,
per aquells que són explotats, per aquells que són enganyats i,
també, per tots aquells que utilitzen la mateixa crisis que han ajudat a crear com a excusa per afeblir un xic més els altres i acumular més riquesa.
Tant lluny de tu, necessiten que els abrusis el cor amb Amor, Senyor!
Amèn
(Aquesta reflexió feta pregària ha estat publicada al darrer número de La Veu de la Parròquia de 16 d'octubre de 2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada