diumenge, 3 de febrer del 2019

La Presentació del Senyor al Temple

Us convidem a llegir en aquest post l’Evangeli de la Presentació del Senyor; és una narració bella de sant Lluc extret del que s’anomena: L’Evangeli de la Infància. La pietat del poble de Déu sempre ha estimat molt aquest esdeveniment de la vida de Jesús i el poble va a les Esglésies on els són donades unes lluminàries (candeles) per celebrar la litúrgia. Aquestes candeles anticipen les lluminàries de la Pasqua. 


En molts llocs els infants just acabats de néixer són presentats al Senyor. Presentar vol dir oferir el Senyor. Hem de pregar per totes les existències que venen en aquest món i demanar al Senyor que, per intercessió de santa Maria, siguin protegits de tot mal. És el misteri de la vida, ve de Déu i va cap a Déu. 

Us posem un Youtube raríssim i poc conegut del Papa Joan XIII. Ell era un home piadós que cada dia en la pregària del sant Rosari encomanava tots els infants que venien en aquest món. Admireu la bondat i la humilitat del Papa bo; amb raó el van fer sant.


SANT EVANGELI DE LA PRESENTACIÓ DEL SENYOR AL TEMPLE

Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: «Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor». Havien d’oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins.

Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al temple, guiat per l’Esperit, i quan els pares entraven amb l’infant Jesús per complir amb Ell el que era costum segons la Llei, el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixa que el teu servent se’n vagi en pau, com li havies promès. Els meus ulls han vist el Salvador, que preparaves per presentar-lo a tots els pobles: llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el teu poble». El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d’Ell.

Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d’altres s’aixequin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts».

Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l’infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.

Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. L’Infant creixia i s’enfortia, ple d’enteniment; i Déu li havia donat el seu favor.