El Senyor des de Jericó puja a la ciutat santa. Calia que es complís la profecia de Zacaries: "Digueu a la ciutat de Sió: Mira el teu rei que ve cap a tu; Arriba humilment, muntat en una somera i en un pollí, fill d’un animal de càrrega". Només per acomplir aquesta profecia el Senyor ho prepara tot. Cal que entri com un rei de la pau i així prengui possessió de la seva ciutat.
L’aclama una munió de pobres, aquests posen els mantells (els seus pobres mantells) sobre la pollina i prenen els rams (com si fos la festa dels Tabernacles) i aclamen el profeta de Natzaret amb el salm «Beneït el qui ve en el Nom del Senyor», amb un «hosanna» que pren el cel i la terra.
Comencen així les noces del Rei, la filla de Sió, és l’Església, la beneïda, santificada pel seu Senyor. Són les núpcies del rei amb la seva ciutat, l’Església. Així l’ha estimada.
Disposem-nos a celebrar la Pasqua del Senyor. S’acosten dies molts sants. Tot el que va viure Crist –en els tres dies de la Pasqua– ho va viure per a nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada