El segon diumenge de Nadal és una contemplació encara del misteri de L’ENCARNACIÓ DE DÉU de Crist en la glòria del seu Nadal. Déu en nosaltres, acollim-lo, estimem-lo. Deixem que el seu amor entri en la nostra vida. Hi ha un admirable intercanvi: Déu ens ha enviat el seu Fill perquè nosaltres siguem fills de Déu. Tot això no es realitza fora, es realitza a dins, en la interioritat del cor, i es manifesta a fora per l’alegria i la caritat. Aquesta és la gràcia de Nadal, la gràcia de l’Emmanuel, Déu amb nosaltres, en cadascú de nosaltres per sempre.
Com sempre Maria és present en el Misteri, ella donà, segons sant Bernat, a Déu allò que Déu no tenia: la humanitat pel seu Fill, que concebé i portà en aquest món en la glòria de la virginitat. El Senyor ens diu: No em diguis que ets un pecador, digués que m’estimes i creus en el meu amor. Digués que em vols seguir. Tota culpa ha estat perdonada i jo sóc el teu Redemptor. Un intercanvi que es dóna també en l’Eucaristia: Déu immortal s’ha fet nodriment: Vet aquí el Pa de la Vida! Vet aquí el Calze de la salvació!.
Del gran pròleg de sant Joan, d’alta volada, prenc aquestes paraules: La llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. Les tenebres, aquelles que envolten la terra, com escoltàvem a la nit de Nadal, no han aconseguit ofegar, apagar aquesta Llum. Déu ha encès una llum d’amor i de misericòrdia enmig d’aquest món. No deixem que les tenebres ofeguin la llum .... hi ha per tot arreu signes de la misericòrdia de Déu. No deixem que l’odi venci, que la tristesa prengui possessió de nosaltres. Alegrem-nos de la presència del Senyor entre nosaltres.
Pronunciem amb amor el nom tant estimat de Jesús, tinguem-lo en en el cor, en el pensament. Escolteu aquesta bella melodia de la Comunitat de l’Emmanuel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada