El camí dels mags simbolitza el camí de la vida cristiana. Sempre hem de seguir l’estrella de la fe que enmig dels camins de la nit ens porta on és Jesús.
 |
| Fragment del quadre de La Nativitat de Giotto di Bondone (1305-06) |
Quan el trobem l’adorem: oh Déu meu un Infant, el misteri d’un Infant, nascut al si d’una família de pobres perquè «no havien trobat lloc a l’hostal» Tot comença aquí: Adorar el Senyor. Tot comença per la tendresa de l’adoració. Adorar en llatí vol dir «Fer un petó d’amor». Besem l’Infant que ens ha nascut. Besem el Fill. Quan els mags arribaren a Betlem van tenir la sensació de què arribaven a casa, al lloc on havien de ser. I no haguessin marxat mai: tot el que veien era un misteri d’amor. Tota la Trinitat de Déu estava allí present. Totes les virtuts hi eren: hi havia la fe, l’esperança i la caritat com tres lluminàries enceses. Hi havia també la pobresa, la castedat i l’obediència. Tots allí complien la voluntat de Déu. La pobresa del Fill de Déu i la pobresa del cor de Maria i de Josep. Hi havia l’amor pur, que no vol posseir com a propi a l’altre, tots estimaven a l’altre. I l’Infant era el centre de tot amor. Allí tots complien la voluntat del Pare, el Fill venint en aquest món, Josep fiant-se de les mocions de l’Esperit i Maria, la pobra serventa del Senyor que acceptava la voluntat de Déu i guardava tots aquests records en el seu cor.
Però van haver de marxar per un altre camí. Els cristians sempre que trobem a Jesucrist transitem per uns altres camins. Són els camins de l’amor, fins ara desconeguts. No anem sols, el mateix Senyor que hem adorat ens acompanya.
Mireu aquest vídeo que us posem. A vegades necessitem redescobrir l'autèntic Nadal...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada