Una nova estrella al Cel

Tota l'Església universal celebra, amb el goig més gran, l'Assumpció de la Mare de Déu al Cel. Ella, com diu l'himne llatí, és la nova Estrella del Cel, veritablement una supernova.

En la primera lectura de la solemnitat llegim la visió de l’Apocalipsi en la qual es diu:

“Es va veure un gran prodigi en el Cel. Una dona vestida de sol, coronada amb una corona de dotze estrelles i amb la lluna sota els seus peus”

L’Església sempre ha referit aquesta imatge a Maria. Ella, assumpta al Cel és la dona translúcida de la llum de Déu, coronada per les pregàries del poble sant, i vencedora del mal. Maria és senyera i far d’esperança de tot el poble de Déu que peregrina. Ella ja gaudeix en visió i amb plenitud de glòria de tot allò que, en aquest món, va creure i va esperar en la fe.

La tradició més antiga anomena aquesta festa amb el nom de la “Dormició de la Mare de Déu”, ja que la mort de Maria marca la no distància, la no llunyania entre el Cel i la terra. És com un tancar els ulls en aquest món i un obrir els ulls a la vida de Déu d’una manera imperceptible. Tal com diu l’apòstol Sant Pau de tots els batejats “tant si vivim com si morim som del Senyor” i això, en Maria, això es realitza en plenitud i en perfecció perquè no hi ha criatura en aquest món que fos més del Senyor, el seu Fill estimat.

Transcrivim, a manera de pregària, el poema de Mn. Pere Ribot:

Mare del Crist i dels homes,

rosa del migdia, Verge,

plenitud de caritat,

de Déu.

Tota amarada de Gràcia,

al cor, a les mans, al rostre,

pugeu-nos com un rebroll

del Fill.

L’Església amb Vos camina,

sentiment nou de la terra,

rosa que dóna la olor

del Verb.

Si es fa penada la ruta,

Vos aneu davant, Maria,

per la terra i per la mar

i el Cel

És per Vos que anem al Pare,

fent costat al Fill amb l’ombra

i el foc viu de l’Esperit

d’Amor. Amén.

Felicitem a totes les dones que porten el nom més maco del món, el nom de la Mare de Déu, i li demanem, ella que és Reina de la Pau, que s’acabi tota guerra en el món i que les llàgrimes de totes les mares que han perdut els fills siguin per la seva intercessió, eixugades i s’obri l’esperança i el consol.

Us deixem, per ajudar-vos a la pregària, amb la música tan excel·lent del Regina Coeli de Marco Frisina.