Que siguem la llum del món ho podem encara entendre, però que siguem la «sal de la terra», ja costa més. ¿Què vol dir Jesús amb aquesta expressió? Només ho podem entendre si comprenem que la sal serveix per a conservar (la sal és un conservant natural). Els cristians hauran de conservar, com un tresor, l’aliança de Déu amb els homes, en seran la memòria viva. Som la sal de la terra perquè els cristians hauran de mantenir la memòria de Déu en la història, seran el signe de la presència de Déu en el món, ja que són el seu poble. I donaran el gust de Déu en el món.
Té raó Jesús quan diu que la sal, quan perd la salabror ja no serveix per a res, només per a ser tirada. Si els cristians no servim per portar i conservar, com a cosa viva, com un camí d’amor i santedat, el misteri de Déu els cristians ja no servim per a res. I que la gent els trepitgi com quelcom ja descartat, rebutjat i desestimat. Inútil, com la sal feta malbé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada