Nosaltres creiem que Jesús és el Fill de Déu

Aquest diumenge de l’Ascensió, el Sant Pare Francesc ha canonitzat els seus primers sants. La canonització significa que el Bisbe de Roma, amb l’autoritat dels apòstols Pere i Pau, declara que uns creients han viscut la seva vida cristiana de manera perfecta, queden inscrits en el Llibre de la Santedat de l'Església de manera definitiva i són objecte de la memòria i de la veneració de tots els fidels. Una canonització singular.

L’Església de Otranto, que és a la regió més oriental d’Itàlia (Apúlia), no ha oblidat la memòria dels seus màrtirs. Fou durant la invasió otomana, exactament el dia 12 d’agost de l’any 1480. Després del setge i de la presa de la ciutat, una munió de fidels es va refugiar a la Catedral. Un cop estavellades les portes els otomans van manar a tots els que s'havien tancat allí la seva conversió a l'Islam; un home, Antonio Primaldo, sastre de professió, digué: Nosaltres creiem que Jesús és el Fill de Déu i preferim mil vegades morir abans de renunciar a la nostra fe. El seu bisbe fou mort allà mateix, i aquest sastre coratjós i fort en la fe, juntament amb vuit-centes quinze persones, amb infants inclosos, foren decapitats l’endemà.

Déu no ha volgut que fossin oblidats i avui el Papa Francesc els ha canonitzat per la glòria de Déu i el bé de l’Església. Aquesta canonització ens fa pensar en la persecució de tants creients (sovint ho oblidem!!!) que per causa de Crist en les nostres dies pateixen persecució i estan exposats a la mort.

En aquest sentit recollim la notícia que el Patriarca dels Coptes, el Patriarca Tawadros II a Egipte, aquesta setmana s’ha abraçat amb el Papa Francesc i aquest li ha fet participar la seva comunió, i la de l’Església Catòlica, en els sofriments d’una Església perseguida.

En molts llocs del món «anar a Missa» és exposar la pròpia vida. Que ens serveixi d’exemple a nosaltres que a vegades vivim de manera tan despreocupada la fe. L’Esperit que el Senyor ens ha donat és un esperit de fortalesa i no de covardia.

Juntament amb aquests màrtirs el Papa ha canonitzat a Sor Laura Montoya, que morí l’any 1949 i a Sor María Guadalupe García Zavala, que morí l’any 1963. La primera una gran missionera, la primera santa de Colòmbia, la segona va tenir una vida dedicada als germans pobres i malalts. Els mexicans l’anomenen carinyosament Sor Lupita. Aquesta bona dona quan entrava a la sala dels malats, es postrava de genolls per a la pregària, preparant-se per a servir el Crist en els germans desvalguts.

De tot cor en donem gràcies a Déu i al bon Papa Francesc i encomanem-nos a la intercessió dels nous sants. Tots coneixem a la nostra ciutat a molts colombians, avui la gran nació catòlica ha estat de festa.

Que tot escoltant el cant que ara consignem, ens preparem a rebre el Do de la Pentecosta.