Catequesi d'adults

Amb motiu de la celebració de l'Any de la Fe, tindrà lloc a la nostra parròquia una Catequesi d'adults molt especial, centrada tota ella en el Credo. Una sessió al mes, durant una hora i fins novembre de 2013.

Per aprofundir en allò que creiem i estimem. Us esperem!!

Parròquia de Crist Rei
Lloc: Sala Mossèn Josep Torres
Hora: de 8 a 9 del vespre


PROGRAMACIÓ DEL CURS

OCTUBRE 2012
Data: Dimarts, dia 30
Tema: “Crec en un Déu, Pare totpoderós”

NOVEMBRE 2012
Data: Dimarts, dia 27
Tema: “Creador del Cel i de la terra”

DESEMBRE 2012
Data: Dimarts, dia 18
Tema: “I en Jesucrist, únic fill seu, Senyor nostre”

GENER 2013
Data: Dimarts, dia 29
Tema: “El qual fou concebut per obra de l’Esperit Sant, nasqué de Maria verge”

FEBRER 2013
Data: Dimarts, dia 26
Tema: “Patí sota el poder de Ponç Pilat”

MARÇ 2013
Data: Dimarts, dia 19
Tema: “Fou crucificat, mort i sepultat”

ABRIL 2013
Data: Dimarts, dia 30
Tema: “Davallà als inferns”

MAIG 2013
Data: Dimarts, dia 28
Tema: “Ressuscità al tercer dia d'entre els morts, se'n pujà al Cel, seu a la dreta de Déu Pare totpoderós”

JUNY 2013
Data: Dimarts, dia 25
Tema: “I d'allí vindrà a judicar els vius i els morts”

SETEMBRE 2013
Data: Dimarts, dia 17
Tema: “Crec en l’Esperit Sant”

OCTUBRE 2013
Data: Dimarts, dia 29
Tema: “En la Santa Mare Església catòlica, apostòlica”

NOVEMBRE 2013
Data: Dimarts, dia 26
Tema: “En la comunió dels sants, en la remissió dels pecats, en la resurrecció dels morts i en la vida perdurable”

Senyor, fes que hi vegi!

La narració de Marc en l'Evangeli d'avui és preciosa i viva. Jesús ve de la banda del desert, de Jericó, amb els deixebles i allí un cec que estava vora el camí el crida: Jesús, Fill de David, tingueu pietat de mi. I Jesús per una percepció auditiva, fruit del seu amor, distingeix aquell crit, enmig de la multitud i el crida. I li retorna la llum als ulls.

Ell s’havia aixecat d'una revolada, tant que es deix el seu pobre mantell. I el primer que va veure el cec va ser el rostre de Jesús que resplendia més que el sol. Era Jesús, el qui li havia il·luminat els ulls, també el seu cor. I diu l’evangeli que des d'aleshores el seguia. On havia d'anar, sinó amb Ell, que li havia donat claredat els ulls?

L'ensenyament és clar: Jesús ens il·lumina els ulls perquè aprenguem a mirar amb una mirada nova, sota una llum nova, des de la claredat de l'amor de Déu. I ens traguem aquelles ulleres que la societat ens posa i fa que distorsionem la manera de veure la realitat.

Com si fos normal que hi hagi persones que, fugint del món de la fam, s’haguessin ofegat al mar, entre ells un infant! Com si fos normal que hi hagi famílies que siguin tretes de casa seva, desnonats, perquè no poden pagar (ja que estan a l’atur) i tantes i tantes altres coses per l’estil.

La mirada de la fe és la de la compassió, la mirada de la fe és pura i neta. Es la mirada dels fills i filles de Déu que participen de la mateixa mirada compassiva del Pare del cel. Una mirada que ens fa posar en acció i fa que l’Església sigui un poble apassionat per al bé i per la justícia.

Que Crist ens il·lumini els ulls i el Fill de David tingui compassió de nosaltres i ens doni la llum de la fe, llum de la glòria i de la gràcia, que fa que reconeguem en les paraules escrites de la Bíblia, la Paraula Viva de Déu i del seu Crist; que fa que quan el celebrant aixeca el Pa de l’Eucaristia, reconeguem el Cos de Crist i fa també que reconeguem en cada home que porta inscrit en el rostre el dolor i la humiliació, la persona de Jesús, Ell que s’ha fet germà dels pobres.

Dichoso el corazón enamorado

La frase triada pel títol del post és de Teresa d'Àvila.

Un germà Carmelita, ocd, ha estat ordenat avui a Caravaca. Es diu Fra Amand de Maria. Tota la família carmelitana se n'ha alegrat. Caravaca està situada al nord est de la província de Múrcia. Es famós aquest poble per conservar des dels temps dels creuats una insigne relíquia de la Santa Creu. Es un pectoral del Patriarca de Jerusalem donat a aquella Església. Fra Amand és un noi jove, enginyer,de trenta un anys que amb brillantíssims estudis teològics avui ha estat ordenat de prevere. Es amic meu. L’alegria del poble de Déu l’envoltava quan el bisbe de Cartagena l’ha ordenat. La seva mare plorava de goig, amb un agraïment immens. Feliç ell a aquí el Senyor ha cridat en aquelles terres beneïdes per la presència de Sant Joan de la Creu. Joan de la Creu sabia d'aquells camins on va conèixer tants sofriments.

Santa Teresa de Jesús i Sant Joan de la Creu

He dormit al convent on hi ha la cel·la del mestre de la pregària, de les nits i de les albades. Sant Joan de la Creu que, en tots els treballs i les penalitats, havia escrit en el seu interior, cantant-lo interiorment, el Càntic Espiritual.

Que n’estic de content que un amic que porta la capa blanca del Carmel hagi esdevingut prevere de l’Església. La Salve carmelitana ha estat cantada, dolcíssima i he sentit com la Mare de Déu estenia el seu mantell damunt del seu fill, que ple de joia rebia la imposició de les mans i l’«ofrena del poble de Déu» per a la celebració de l’Eucaristia. Un altre fill de Teresa de Jesús, un altre germà de Sant Joan de la Creu. El Carmel és una riuada d'espiritualitat que brolla de la contemplació de la creu del Senyor. No hem d'oblidar que quatre doctors de l’Església són carmelites. Un home, Sant Joan de la Creu, i tres grans dones, Teresa, la gran, d’Àvila, Teresa de Lisieux, la petite Thèrese, i Edith Stein (Santa Benedicta de la Creu). Tots quatre sabien de la creu de Jesús i tots sabien d'aquella font d'aigua viva que brolla de Déu Trinitat, encara que sigui de nit.

Enhorabona estimat, P. Amand de Jesús, de tu també es pot dir: Dichoso el corazón enamorado. Al final de l’ordenació el jove ordenat ha dit allò que per un prevere és la més gran veritat: Nada te turbe, sólo Dios basta. Es un altre testimoni de l’Any de la Fe. Sí, per amor a Jesucrist, hi ha homes i dones que l’estimen tant que donen la vida per l’Evangeli.

Que bien sé yo
la fonte que mana y corre
aunque es de noche.
Aquesta viva fuente que deseo
en este pan de vida yo la veo,
aunque es de noche.

Vine, esposa de Crist, i rep la corona que el Senyor t'ha preparat des de tota l'eternitat

Ha mort la Germana Josefina Moix, Carmelita de la Caritat.

(Fareu bé de llegir aquest post amb la bella música de Palestrina
amb la gran antífona de la Professió religiosa)

No disposo de cap foto de la Germana Josefina (tampoc importa massa). Tampoc la coneixíeu. Però em plau escriure el testimoni de la seva vida, un testimoni de fe, viscuda, humil i senzilla, en aquests dies que inaugurem l’Any de la Fe. Aquestes biografies glorifiquen Déu i aquesta és la fe que aquest any estem cridats a renovar.

La Germana Josefina Moix tenia vuitanta set anys i en duia seixanta set de vida religiosa, dels quals seixanta va viure a Falset. La Germana Josefina era una digna filla de Santa Joaquima de Vedruna. Una dona humil i silenciosa, d’una bondat immensa. Seixanta anys a la mateixa comunitat, a la mateixa Parròquia i al mateix poble. Era una falsetana de tota la vida!

Les Germanes Carmelites Vedruna, després de la guerra, amb una gran pobresa, però amb molta alegria van reprendre la vida de la Congregació al poble de Falset i van tornar a obrir el Col·legi, després la Llar d’Infants i tants d’altres apostolats que allí han fet i fan.

Santa Joaquima de Vedruna

La Germana Josefina, que havia nascut a Santa Coloma de Queralt, era d’aquelles religioses que «viuen en el secret del seu Senyor» i la pregària esdevé per elles una Presència constant de l’amor del Crist. Els darrers anys de la seva vida, caminant amb dificultat i dolor, portava a dins el do de la Pregària. No ha fet cap gran obra, però hi ha estat sempre, cada dia, fent amb amor i amb una gran humilitat els treballs que li havien encomanat. Estimava i patia per la Congregació, era una Vedruna de dins i estimava la Parròquia de Santa Maria de Falset, la comunitat i la parròquia per ella eren una sola cosa. Estimava els mossens i l’alegria més gran eren les ordenacions sacerdotals. No era de molt parlar, però el seu somriure parlava per ella. I mai va queixar-se de res, ni de ningú, ni dels seus sofriments. Mai. Ho confiava tot al Senyor. Mai es va donar importància a sí mateixa. Era de la raça de Santa Maria.

Ara ens queda la fe, la sola fe, i el gran silenci de Déu. Ara és la seva hora i la seva obra: Ell que glorifica els seus servents. I l’evangeli que hem llegit a la Missa exequial, amb bona homilia de Mossèn Josep Masdeu, que ha dit: «El Senyor accepta tota la seva vida, allò que era visible i allò que era invisible dins del seu cor, i ara la fecunditat, que és la del gra de blat, serà més gran al cel». Davant les seves despulles, humils, com un bressol, han ressonat les paraules de l’Apòstol: Jo crec que els sofriments dels temps present no tenen res a veure amb la glòria que esperem.

Dins meu, quan donava la Sagrada Comunió als fidels ressonava el cant de la seva professió religiosa, llavors que es posaven, segons ritual, una corona de flors, per la nova Esposa de Crist: Veni Sponsa Christi et accipe coronam....Vine, esposa de Crist i rep la corona que el Senyor t’ha preparat des de tota l’eternitat.

Fins al cel, germana Josefina; fins al cel, filla de Déu; fins al cel, esposa de Crist, Ell que ha estat l’únic amor de la seva vida!

Les vinyes del Priorat, a la tardor es tenyeixen d'or
i llur visió és bella i fa recordar les paraules del poeta:
"A la tardor, Déu vesteix d'or les seves criatures"

Any de la Fe

Aquest 11 d’octubre farà els cinquanta anys de la inauguració del Concili Vaticà II i la gran processó dels gairebé tres mil bisbes de tot el món entraven en la Basílica de Sant Pere; presidia el bondadós Papa Joan XXIII. L’episcopat mundial sorprès i joiós de trobar-se en una assemblea tant gran i diversa en la professió de la mateixa fe, escoltava les paraules de la homilia del Papa: «Que s’alegri la Mare Església.» en la qual el Papa proposava un aggiornamento, una obertura al món, una estimació de l’Església per la humanitat ... al vespre d’aquell mateix dia la multitud de fidels inundaven la plaça de Sant Pere que volia agrair el Papa la convocatòria del Concili Universal. Era una nit de lluna plena i el Papa amb paraula improvisada unes paraules que sortien de la bondat del seu cor:

«La meva persona no compta per a res, és un germà que us parla, un germà que per voluntat de Nostre Senyor ha esdevingut el Pare de tots. Desitgem-nos el bé els uns dels altres, Això és el que ens volem fixar en la gran assemblea: veure el que ens uneix i deixar de banda allò que ens separa. Quan torneu a casa feu una carícia als vostres fills i digueu-los és la carícia del Papa. Potser hi haurà algunes llàgrimes a eixugar. Digueu-los paraules de confort. El Papa sempre és amb els seus fills, especialment en les hortes de tristesa i d’amargor. I animem-nos cantant, sospirant, plorant, però sempre plens de fe en el Crist que ens ajuda i ens escolta. Uneixo la meva benedicció al desig d’una bona nit. Adéu, fills meus»


Amb aquests dos primers paràgrafs comença la carta que, amb motiu de la inauguració de l'Any de la Fe, el nostre Rector, Mn. Rafael, ens ha dirigit a tots els fidels de la Parròquia i que diumenge passat ja es podia recollir. En breu la publicarem com a document adjunt en aquest blog, a l'apartat que tenim a la barra lateral esquerra.

Justament amb motiu d'aquesta celebració, us recomanem que us inscriviu a la Catequesi d’adults que, aquest any, serà extraordinària, dedicada al Credo Apostòlic.
Al cancell hi la les butlletes per a la inscripció i la programació dels temes. La primera sessió serà el dimarts dia 30, de 8 a 9 del vespre puntualment. Us esperem!