Només us demano que el mireu (1)

Anunciem la vostra mort,
confessem la vostra Resurrecció
i esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.

Ningú pot acreditar la bellesa. No hi ha arguments d’autoritat. Una melodia o un paisatge és bonic no perquè t’ho diguin, sinó perquè ho és per sí mateix i en sí mateix. No et poden convèncer mai què alguna cosa és bella si abans tu no l’has vist i l’has experimentat. I la Bellesa et pren, quasi aterradora, t’imposa, et fascina i et rendeix. No sóc jo que dic que això o allò és bell, sinó que és la bellesa que ve cap a mi. Es que hi pot haver un acte més bell que l’amor? Es que hi ha res que sigui més bell que l’amor de Déu? Es que hi ha res més adorable aquí a la terra?

I Dosteievski, en la seva novela els Germans Karamàzov, fa dir al germà petit Alioixa, que no «no hi ha res més bell que el Crist Crucificat» i que «AQUESTA BELLESA SALVARÀ EL MÓN». Velázquez, en el seu Crist crucificat (és una obra única i fins i tot estranya) sap captar el moment de la mort del Senyor. Diu que el gran pintor en un moment donat va llençar el pinzell i el va tirar, arravatat i impossible davant de la imatge que pintava...

Jo no creuria en altre Déu que no fos aquest. Oh rostre de Jesús, velat de llàgrimes i de sang. Instant sublim en què el teu cap va reclinar-se sobre el teu pit, cap a dins de les profunditats del Pare. Cap al seu interior. Oh Glòria de la Trinitat!!! Oh Jesús!!! Ets nostre i nosaltres som teus. Oh instant imperceptible en què la humanitat entra dins de Déu i ens obre el Regne! In manus tuas, Pater, commendo spiritum meum. I la nafra del teu costat obert roman, Jesús, com un riu de misericòrdia que ho emplena tot i raja com una torrentada de gràcia pels segles dels segles. I els cristians hem de proclamar la Mort del Senyor. Algú ha de proclamar aquesta Mort, altrament en aquest món no hi hauria esperança.

Aquesta és la feina dels cristians: Anunciar que el Crist ha mort per nosaltres. Ell, veritable Déu i veritable home. Ell que ens fa passar a tots del finit a l’INFINIT. Intenteu de fer pregària amb la gran música de Ennio Morricone, en la gran pel·lícula The Mission. Us la posem. Però, sobretot, els qui fem el Blog, us preguem que mireu la imatge de Jesús. Només mirar-la. Com deia Santa Teresa de Jesús: «Només us demano això, que el mireu» Aquesta meditació l’he escrita aquesta tarda de divendres de Quaresma en què els cristians de la Parròquia han meditat amorosament el Camí de la Creu i han cantat el Stabat Mater. Alguns fidels tenien llàgrimes als ulls quan veneraven la Santa Creu.