Per Nadal el Cel i la Terra s'abracen per sempre

Tota la música del món i tots els silencis del món canten el naixement de Jesús. I els silencis dels espais siderals i totes les onades del mar i de l’oceà canten el Nadal de Jesús. Oh Crist, alegria del món, resplendor de la glòria del Pare! Ai, si no fos aquesta nit tan clara! /Seriem tros de carn i pensament /que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para, /pell d’home que arrossega la corrent! Avui podem aclucar els ulls en la pau dins del cor: Crist és amb nosaltres. Per sempre. Emmanuel vol dir alhora Déu amb nosaltres i per a nosaltres.


Déu no ha abandonat el món. Ell és aquí... com un infant, just nat. Es que hi pot haver quelcom més digne del Verb de Déu que un infant posat el món? Un infant ens desarma i ens fa retrobar la innocència del cor. Només l’home espiritual pot descobrir l’estupor del Misteri de la Nit Santa i és posat en la contemplació del Verb i sap descobrir que Déu s’ha fet home perquè l’home entri en la comunió divina.

Avui el cel i la terra s’abracen per sempre. Nadal és un petó de Déu a la humanitat, i l’Infant de Nadal és tot ell eloqüència i discurs que diu: Oh món, jo t’estimo. Reconeix, oh cristià, la teva dignitat! I el missatge de Nadal no pot ser altra que el de l’amor. Si Déu ha vingut al món pel camí de l’amor, només pel mateix amí podem anar cap a Ell.

Encara que Crist hagués nascut mil vegades a Betlehem estaries perdut per a sempre si no nasqués en el teu cor. En els misteris cristians tot està en tot. Sempre és Nadal, i sempre és Pasqua i Pentecosta. L’aventura de la fe comença com va començar amb Maria, quasi una noia digués simplement amb una gran humilitat i senzillesa de cor, «Que es faci la teva voluntat». Allí va començar el camí de l’Església. Aquí comença el camí de cada creient: quan un des del més íntim del cor s’obre a la fe i deix actuar a Déu en la seva vida i la posa a les seves mans. L’Advent no són quatre setmanes, és tota una vida. Una espera confiada de Déu.

Germans, amics, creients i no creients, la Parròquia de Crist Rei us desitja un sant Nadal i que Déu us concedeixi allò que el vostre cor desitgi més. Benedicció i pau a tothom. Un desig que les famílies estiguin ben unides amb un amor molt gran. Un desig perquè els qui se senten sols, trobin la companyia de Crist. Un desig que aquells que no poden més en la seva vida, retrobin l’esperança per continuar amb l’ajut de Déu el camí de la vida. Us beneeixo a tots en el Nom del Senyor.

Mn. Rafael. Rector de la Parròquia

Va ser una nit que va florir l’estrella,
i va néixer l’Infant!
Imaginem que fou la nit més bella,
més musical, més flamejant!...

I fa molt temps, molt temps, i algú ensiborna
el nostre pit per atiar l’oblit,
per fer-nos infidels, però retorna
cada any, aquesta nit.

La nostra vanitat prou s’afigura
que està damunt del bé i del mal,
mes no hi val ganivet ni ànima dura,
és més forta la nit de Nadal.

Ai, si no fos aquesta nit tan clara!
Seriem tros de carn i pensament
que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para,
pell d’home que arrossega la corrent!

Però Nadal ens ha pintat el rostre
amb un vermell precís i decidit
i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
de terra, de nissaga i d’esperit.

I ens dóna un punt d’humilitat de cendra
per estimar un recó dintre l’espai,
i desperta en el cor aquell blau tendre
que hem volgut escanyar i que no mor mai.

Procurem ser una mica criatures
amorosint el baladreig raspós
i diguem: “Glòria a Déu en les altures”
amb aquell to que ho deien els pastors.

I si tot l’any la mesquinesa ens fibla,
i l’orgull de la nostra soledat,
almenys aquesta nit, fem el possible
per ser uns homes de bona voluntat!

El Poema de Nadal, Cant final.- Josep Maria de Sagarra