Salve Montserratina.
(La podeu anar escoltant mentre llegiu el text i mireu les imatges.)
Dimarts, 1 de novembre de 2011, festivitat de Tots Sants, sóc a Turquia. Al matí hem visitat l’antiga ciutat d’Efes, després de dinar pugem a l’autocar per enfilar-nos cap a la muntanya on hi ha la casa de la Mare de Déu, un indret anomenat “Meryem ana”. L’autocar puja per una carretera costeruda i estreta, a baix hi queden les ruïnes d’Efes just al costat del poble de Selçuk. La vegetació va canviant, tot és més frondós.
El guia ens explica l’origen de la tradició: Una monja mística alemanya, Anne Catherine Emmerich que va viure a cavall dels segles XVIII i XIX, va tenir un seguit de visions que van ser recollides per escrit pel poeta Brentano. En una d’elles descrivia el lloc on la Mare de Déu havia passat els últims anys de la seva vida. Es tractava d’una casa que hauria construït Sant Joan per a ella i que es trobava a tres hores de la ciutat d’Efes. Al cap dels anys, a finals del segle XIX aquests textos van servir per a descobrir una casa en ruïnes que estudis arqueològics posteriors van determinar que era del segle primer.
D’altra banda, antigament hi havia hagut la tradició entre els descendents de l’antiga comunitat cristiana d’Efes de peregrinar a aquest indret cada 15 d’agost. La caseta es va reconstruir i es va convertir en capella. Cada diumenge hi celebren una missa.
Finalment arribem, l’autocar aparca i baixem. A l’entrada hi ha un cartell que adverteix que estem en un lloc de pregària i per tant es demana silenci i una vestimenta adequada. Seguim el camí, finalment arribem a la capella, només podem fer fotografies a fora.
De mica en mica i en silenci hi anem entrant, és una capella molt petitona, a l’altar hi ha la imatge de la Mare de Déu, a les tovalles que hi ha damunt l’altar hi ha brodat el Pare Nostre en turc. La gent s’atura a pregar, emocionada jo també hi faig la meva. A la sortida en unes vitrines hi ha exposats els regals que van fer els dos últims Papes, Joan Pau II i Benet XVI. Faig un donatiu i agafo dues candeles, una la deixo encesa a fora en nom de la nostra comunitat i totes les persones que estimo i l’altra la prenc amb mi cap a Reus. Abans que jo n’han encès una parella de filipins.
Passejo en silenci, el temps i l’entorn hi conviden. Penso en Maria i em ve a la memòria el passatge de Lluc: "Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava" (Lc 2,19) Quants records! Anunciació, naixement, vida i predicació, mort i resurrecció del Senyor Jesús, Pentecosta i naixement de les primeres comunitats cristianes, Maria és el testimoni principal de tots aquests esdeveniments.
Baixo a la font, que segons la tradició raja aigua miraculosa. Passo per un mur on hi ha milers i milers de papers amb intencions i pregàries de gent que ha passat per aquí abans que jo.
S’acaba la visita, pugem a l’autocar. Mentre anem baixant recordo un versicle del Salm 131:
"Jo em mantinc en pau,
tinc l’ànima serena.
Com un nen a la falda de la mare,
Així se sent la meva ànima"
(Sl 131,2)
Fotos 1, 2, 5 i 6: Marta Bonet.
Fotos 3 i 4: de Google
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada