Quina imatge més bonica, de tardor, la de la paràbola d’avui. El Senyor ens demana que anem a la vinya que Ell ha plantat, que és la seva Església, a treballar. Anar a treballar a la Vinya del Senyor! Quin goig i quin honor! I considerar-nos humils treballadors de la seva vinya. Sempre hi som a temps, sigui quin sigui el moment de la nostra vida i de la nostra edat. El Senyor regalarà joventut al seu poble i aquests oferiran la seva força i la seva joia. Quan la vida és encara una possibilitat o una magrana de promeses i de possibilitats. Els ancians que ofereixen el seu silenci, la seva pau, la seva espera joiosa del retorn del Senyor. Els malalts els seus sofriments.
El Senyor és el propietari i el Senyor espera la restitució dels fruits. Al final de tot, tot ens és regalat. Tot és gratuïtat. La justícia de Déu no és com la dels homes, i la seva misericòrdia és incalculable. El Senyor no demana a tothom el mateix. A cadascú li és demanat allò que pot donar i el Senyor concedeix prou gràcia a cadascú perquè ho faci. Si per un sol acte d’amor el Senyor pot salvar una existència. O per una sola llàgrima vessada de dolor. Només per un sol acte d’amor.
Si fa sol i el treball és dur cerquem ombra sota l’ombra de la creu! Si tenim set i ens manca la força bevem de l’aigua fresca que brolla de dins del cor en la pregària, i que s’alimenta de la font viva de l’Esperit Sant. La font i l’aigua, que hi raja sempre, esdevé una sola cosa en la pregària.
I no ens comparem els uns als altres, ni busquem més mèrits els uns que amb els altres. No s’hi val a dir Jo he treballat més que un altre i mereixo més. Això no es pot dir a Déu, Nostre Senyor, perquè davant Déu no mereixem mai res. Es el Crist que ha merescut per a tots i hem d’entendre que treballar a la seva vinya ja ens és joia i recompensa.
Pregària (memoritzeu aquesta pregària i digueu-la dins vostre moltes vegades): Gràcies, Pare, per haver-me empeltat a la Vinya del teu Fill.
Si teniu temps, us demano que escolteu aquestes corals del dolcíssim Mendelssohn, tanqueu els ulls i deixeu que la música us penetri i us arribi en el més íntim. Es una música que et fa retrobar el més íntim del cor i fa que aquest esdevingui lloança. Es un dels fragments de la música cristiana que a mi m’agrada més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada