dimecres, 7 de setembre del 2011

Diumenge XXIII, La presència del Senyor enmig de nosaltres

Diumenge 23 del Temps Ordinari. Cicle A.

L’Evangeli, juntament amb la primera lectura d’Ezequiel, ens parla de la correcció fraterna. Aquesta cal fer-la amb amor i per amor. Altrament deixem-ho estar. I també cal tenir present que nosaltres som objecte de correcció. I que quan ens corregeixen cal acceptar-ho i esmenar-nos.

Ningú no és perfecte i ens hem d’ajudar mútuament en la vida cristiana. Per altra banda, aquesta no ha de ser vergonyant. Seria un pecat molt gran avergonyir-nos de la Creu del nostre Salvador! I, en un món plural en què tothom pensa i actua com vol, per què els cristians ens hem d’avergonyir (o dissimular) de dir que som creients en Crist i que tenim com un honor formar part de l’Església? El Papa ens ho ha dit d’una manera bellíssima aquests dies a Madrid en la celebració de les JMJ.

La segona lectura és preciosa. Sant Pau ens diu que estimar és tota la Llei. Cosa que ens fa pensar en les paraules de Sant Agustí: Estima i fes el que vulguis. Car si estimes no faràs mal a ningú, ni a tu mateix. Aquesta és la llibertat gloriosa dels fills de Déu. Es la regla d’or i el camí reial per anar cap a Déu.

I el Bon Jesús, al final de l’Evangeli, ens ha dit “quan dos o tres es reuneixen en el meu nom jo sóc allí enmig d’ells”. Són paraules que jo visc intensament i que les tinc molt presents en la celebració dominical. Ell és entre nosaltres. Hoste i peregrí, però també amfitrió. I aquestes paraules es realitzen de manera plena, amb un non plus ultra, quan el pa i el vi esdevé Presència real del Crist en el seu sagrament donat i repartit.

El diumenge passat vaig deixar que Mn. Benet, que és un sacerdot ancià i que estimo molt, digués les paraules de la consagració i amb quin amor, flectava els genolls per adorar el Sagrament, i feia tristesa veure que molts fidels ni s’agenollen ni fan cap reverència o inclinació. (De fet, no ho vaig veure perquè durant la Pregària Eucarística no miro mai a ningú) No anem bé, que diu un mossèn venerable del nostre bisbat. Us ho prego, amics i germans estimadíssims, estimeu i adoreu el Sagrament. Això és també correcció fraterna. Es el Senyor, l’Amor que ens enamora, el Rei, el Redemptor i per a molts L’AMOR UNIC DE LA NOSTRA VIDA. Es amb Ell que ho hem d’estimar tot, perquè Ell ho estima tot. I no hi ha res ni ningú que no sigui estimat per Crist.

Un dia us explicaré la Icona de la Trinitat, avui us la poso només. Es meravellosa. A veure si endevineu quin dels tres àngels representa el Fill? Es fàcil.


Pregària: (memoritzeu aquesta pregària i digueu-la dins vostre moltes vegades) Canvieu el meu cor, Jesús, i doneu-me un cor nou semblant al vostre.