dissabte, 19 de desembre de 2020

No ens faltarà l'abraçada d'aquell que ens estima a tots

 

Celebrem el Nadal del nostre baptisme, no ho escric jo, sinó que ho manllevo de la carta dominical del nostre arquebisbe Joan. També ha dit el Nadal d’enguany potser serà el Nadal més autèntic que haguem viscut. Un Nadal diferent en què trobarem a faltar les abraçades però que no faltarà l’abraçada d’Aquell que ens estima a tots, Crist, Déu nostre. El Nadal és com silenciat, ens porta a la intimitat del cor, en definitiva, a allò essencial. La humanitat ha patit una pandèmia i nosaltres, que en formem part, també l’hem patit i la patim encara. En aquest Nadal sentirem més que mai la presència del Senyor i alhora ens sentirem molt a prop de Jesús. Ell és en nosaltres i per sempre. Dins de la bombolla de Jesús, de Maria i de Josep, hi som tots. Allí hi ha el cor. Em ve al pensament el verset del gran Pròleg de l'Evangeli de sant Joan:

Existia la llum veritable, la que en venir al món, il·lumina tots els homes.

Es ben cert! Ell ens il·lumina i ens fa radiants per la caritat. El Senyor il·lumina la nit que vivim i dóna consol i esperança. Contemplant el naixement de Jesús contemplem el nostre baptisme, com el naixement a la vida de fills de Déu. El Senyor s’ha fet home perquè nosaltres esdevinguéssim fills i filles de Déu. Oh admirable intercanvi! Per això el nostre arquebisbe pot dir: El Nadal del nostre baptisme!.

Celebrem el Nadal a la bombolla de la nostra família, ens adonarem del molt que ens estimem, del molt que som preciosos els uns pels altres. Celebrem el Nadal en solidaritat i compassió pel sofriment del món. No tinguem por de mirar l’Infant de Nadal. Ell ens diu: “Sóc aquí per tu, perquè t’estimo”. Una mirada d’infant que posada sobre nosaltres ens desarma. La mirada del Déu Amor posada sobre nosaltres no pot ser sinó la mirada d’un infant.

Escoltem la antiga antífona: Pueri concinite (Infants canteu) amb la bella dels Escoltes de Lille (Bèlgica). No són professionals, però ho fan magnífic. Canten amb joia.