Continuem amb el resum del llibre del Papa Francesc "La vida després de la pandèmia", avui el capítol cinquè.
5.- UN PLAN PER A RESSUSCITAR
(Text complert originàriament publicat a “Vida
Nueva”, 17 d’abril de 2020) [1]
“Alegreu-vos”
va ser la primera paraula que Jesús ressuscitat va dir a les dones que havien
trobat la sepultura buida. Tal com estan les coses, convidar a l’alegria podria
semblar una broma de mal gust o una provocació, ja que vivim envoltats en una
atmosfera de dolor i incertesa. Les dones de l’Evangeli també es sentien així
pel camí, mentre es preguntaven qui les ajudaria a moure la pesada pedra del
sepulcre.
Nosaltres
ens preguntem com ho farem per tirar endavant amb aquesta situació que ens
sobrepassa: el dolor, la mort, l’angoixa de les persones vulnerables, les
famílies que no saben com aconseguir un plat de menjar, l’esgotament del
personal sanitari, etc.
Però,
tot i els dubtes i la por, les dones de l’Evangeli es posen en marxa cap a la
tomba, amb els perfums per a ungir el Mestre. Alguns apòstols havien fugit per
la por. Elles no.
Nosaltres
també hem vist gent valenta acceptar el confinament, no sortir de casa per
frenar la difusió del virus. Hem vist la unció vessada per metges, infermers,
cuidadors, transportistes, personal de neteja, de supermercats, forces de
seguretat, voluntaris, avis, educadors i tants d’altres que han aportat consol,
calma i ànima a la situació.
En
mig de les seves preocupacions arriba l’anunci desbordant “No és aquí, ha
ressuscitat”. No estaven soles, Ell era viu. La pedra havia estat correguda i
el perfum vessat tenia més capacitat d’expansió que allò que les amenaçava.
Aquesta és la font de la nostra alegria i esperança.
Cada
vegada que participem de la Passió del Senyor, que acompanyem la passió dels
nostres germans, escoltarem la novetat de la Resurrecció. El Senyor ens va al
davant, removent les pedres que ens paralitzen.
Llavors, les dones van anar a buscar als deixebles, que estaven amagats, per dir-los que “La vida arrancada, destruïda i aniquilada a la creu, ha despertat i torna a bategar de nou”.[2]
Tota
la vida de servei i amor lliurada en aquest temps tornarà a bategar. Obrint una
petita escletxa, la Unció que el Senyor ens vol regalar s’escamparà amb una
força imparable i una mirada renovadora. En aquesta terra desolada, el Senyor
insisteix en regenerar la bellesa i en fer renéixer l’esperança. Déu mai no
abandona al seu poble, és sempre al seu costat, especialment quan el dolor es
fa més present.
Ningú
se salva sol. Els discursos integristes es desfan davant una presència gairebé
imperceptible, discreta, respectuosa, generosa i reconciliadora, capaç de fer
bategar la vida nova que la Pasqua ens vol regalar. És l’alè de l’Esperit, que
obre horitzons, desperta la creativitat i ens renova en la fraternitat. Hem de
trobar aquest batec de l’Esperit per canalitzar la vida nova que el Senyor vol
generar en aquest moment concret de la història. Aquest és el temps favorable
del Senyor, el temps d’animar-nos a imaginar tot el que és possible fer amb el
realisme que tan sols l’Evangeli ens pot proporcionar. L’Esperit ens proposa
sumar-nos al seu moviment, capaç de “fer noves les coses” (Ap. 21,5)[3]
Cada
acció individual té conseqüències per a tots, perquè tot està connectat en la
nostra Casa comú, per això és tan important “unir a tota la família humana en
la cerca d’un desenvolupament sostenible i integral”.[4] Si les
autoritats sanitàries ordenen el confinament a les llars, és el poble qui ho fa
possible, conscient de la seva coresponsabilitat. Ens hem de sentir autors i
protagonistes d’una història comuna i respondre conjuntament a tants mals que afecten
a milions de germans de tot el món. No podem escriure la història present i
futura al marge del patiment de tants.
Si
actuem com un sol poble, fins i tot davant les altres epidèmies que ens
amenacen, podrem aconseguir un impacte real: Serem capaços d’actuar
responsablement contra la fam, sabent que hi ha aliments per a tots? Seguirem
mirant cap a una altra banda amb silenci còmplice davant les guerres
alimentades pel desig de domini i poder? Ens animarem a portar una vida més
austera i humana que possibiliti un repartiment equitatiu dels recursos?
Adoptarem les mesures necessàries per a frenar la devastació del medi ambient?
La globalització de la indiferència ens seguirà temptant. Tan de bo ens trobi amb els anticossos necessaris de justícia, caritat i solidaritat. No tinguem por a viure l’alternativa de la civilització de l’amor, que és una “civilització de l’esperança, contra l’angoixa i la por, la tristesa i el desànim, la passivitat i el cansament. La civilització de l’amor es construeix cada dia, sense interrupció, amb l’esforç compromès de tots. Representa, per tant, una compromesa comunitat de germans”[5]
En
aquest temps de tribulació, Jesús surt a trobar-nos i ens diu “Alegra’t”. Que
sigui aquesta salutació la que ens mobilitzi a convocar i amplificar la bona
nova del Regne de Déu.
[1] N.A.: Vida Nueva és una revista
catòlica digital espanyola amb seccions sobre l’Església a Espanya, el Vaticà i
al món entre altres. És la primera vegada en set anys de pontificat que el Papa
escriu directament per a un mitjà de comunicació
[2] ROMANO GUARDINI, El Señor. Meditaciones sobre la persona y la vida de Jesucristo. Cristiandad S.L., 2002, 504
[3] “I
el qui seu al tron va afirmar:
—Jo faig que tot sigui nou.
I afegí:
—Escriu aquestes paraules, perquè són certes i
veritables” (Apocalipsi 21,5)
[4] Laudato si’, 13. / N. A: Laudato si' (Lloat
sigueu) és una encíclica (carta oficial) del Papa Francesc. Porta el subtítol
de “Sobre la cura de la casa de tots”. Es va publicar l’any 2015. En aquest
document el Papa critica el consumisme i
desenvolupament irresponsable i crida a
combatre la degradació mediambiental i el canvi climàtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada