Fins al Cel, mossèn Ricard

Si tu ets en mi, jo sóc més que mai

precisament perquè m’has omplert de tu

(Del llibre dels salms de Mn. Ricard)

Amb molta tristesa us comunico que Nostre Senyor ha cridat cap Ell a Mn. Ricard Cabré i Roigé, que va néixer l’any 1929 a Riudecols. L'any 1953 fou ordenat sacerdot de Crist, com a prevere de l’Església diocesana de Tarragona. Aquests últims anys ha exercit el ministeri a la nostra parròquia. Ha mort pobre tal com ha viscut tota la vida; ell, que estimava tant els pobres, ha estat rebut per ells a la porta de la Jerusalem del cel, la nostra mare. 

Va treballar en el ministeri fins que va poder i entre nosaltres era molt estimat. Mn. Ricard va viure el treball ministerial de cada dia, ordenat i incansable, coherent amb uns principis amb els quals sempre ha volgut viure’n la coherència. Una vida, en definitiva, lliurada, que participa de l’oblació eucarística del Senyor.

Tindrem temps d’explicar tot l’itinerari humà i ministerial del mossèn. Ara estic massa trist. Dono testimoni que ha mort en la pobresa perquè mai va tenir res com a seu. I si mai tenia alguna cosa ho donava als germans que ho necessitaven. Era un bon company dels altres preveres i la seva conversa era culte i amable.

El 29 de novembre de 2013 vàrem celebrar el 60è aniversari de l'ordenació de Mn. Ricard Cabré, prevere adscrit a la nostra Parròquia i fou ell qui presidí la Missa de 12.

Al mossèn, ho sabeu, li agradava la poesia i la música i quan va celebrar el Jubileu sacerdotal a publicar el seu llibre: El salms d’avui, els seus salms. On hi ha tota la seva espiritualitat i la seva vida feta pregària. D’aquí copio els versos:

Em sento ple de tu, amb una presència ingràvida

que em rabeja d’exultança i em crema per dins,

com una brasa incandescent que m’arbora l’ànim.

La salmòdia interior, que va posar per escrit, ara que no hi és, té un valor incomparable i més gran.
Ell va viure la fidelitat a l’Evangeli i amb fidelitat a l’Església. Ara, per la misericòrdia de Déu, participa del banquet etern, un banquet del qual ell en va escriure aquets bells versos:

Senyor, ens heu cridat en el silenci d’un instant,

per convidar-nos ben pròdig a la festa i a la dansa.

Heu parat per a tots una taula molt gran,

i ens heu llescat amatent, el pa de l’aliança.

Els germans preveres de l’Abadia, el Sr. Prior, les seves nebodes i, aquests darrers mesos, les Germanetes l’han envoltat d’afecte i d’amor. Us confesso que venia sempre aviat a la parròquia (de vegades s’equivocava i venia una hora abans) i es posava a resar Vespres i els dijous es quedava a l’adoració. Si l’anava a saludar em deia: M'estic preparant, Rafael. Preparant per a veure Déu cara a cara, en la caritat consumada de la Trinitat, un Regne pel qual viure, que va predicar i que va celebrar en l’Eucaristia. Trobarà la Mare Josefina del Carmel de Tarragona, que va morir engalanada com una esposa, al seus germans Mn. Josep Maria i al seu germà jesuïta, l’eminent sismòleg Ramon, i a la Maria, poetessa, la germana gran, també de la nostra parròquia.

També ara a nosaltres se’ns fa impensable de no veure més a la parròquia el Mossèn. Preguem per ell.

A mossèn Ricard li agradava molt el Concierto de Aranjuez i, en homenatge seu, aquí en compartim aquest fragment amb tots.

La Missa que els mossens de l'Arxipresat diuen cada dia, demà serà en la seva memòria.