És un verb que poques vegades havíem emprat. En llatí significa relegar als límits de la pròpia casa, sense poder-ne sortir. Ara ho hem de fer per causa de la Covid 19, temible i desconegut virus que pot fer estralls.
La situació és realment preocupant, sense precedent i ha esdevingut, amb paraules de l’Arquebisbe Joan, un cavall de Troia que ha entrat dins de la societat i ho ha commogut tot. Amb la incertesa, hores d’ara, del futur: Com i quan s’acabarà?
Als cristians ens ha agafat en plena Quaresma i ha canviat tot el que estava programat. Ens ha submergit en el silenci de la comunió en la pregària. En aquesta hora tothom pateix: les famílies amb els infants a casa, els treballadors (autònoms o no) que perden el treball. La preocupació pels serveis socials, les residències de la gent gran. Cada vespres, a les vuit, un ovació se sent als balcons de la ciutat, és realment emotiu. Una ovació a favor dels nostres metges i infermers amb tot el personal sanitari. Jo també els aplaudeixo i els encomano de tot cor a Déu. Que el Senyor beneeixi el seu treball i els protegeixi de la malura a ells i als seus fills.
Amb seny, els bisbes del país van suprimir el culte públic i van dispensar del precepte als fidels. Un diumenge sense missa fa estrany. Una santa dona de la parròquia em va dir: No puc viure sense el Pa del cel. Em vaig emocionar perquè la conec i sé que està habitada per la gràcia de Déu.
Els mossens celebrem sense poble que no vol dir al marge del poble. Allí on se celebra l’Eucaristia hi ha tota l’Església, encara que no hi hagi ningú. Quan celebro em represento el rostre de tots vosaltres fins que puc i us tinc presents. El Senyor em fa la gràcia de veure els vostres rostres i us encomano al Senyor.
No hem celebrat l’Eucaristia però hem celebrat la Caritat: les emergències socials i els centres d’atenció de Càritas de totes les parròquies han funcionat. Molts voluntaris, valents i forts, s’han ofert i han treballat. Les Conferències de Sant Vicenç, les Càrites parroquials, el Menjador social, les emergències individuals que hem hagut d’atendre... Els cristians de Reus donen la talla. Feia gràcia perquè els treballadors socials de l’Ajuntament treballaven des de casa, però els de Càritas treballàvem al carrer, amb mascareta, arromangats i amb decisió.
La Mare de Déu de Misericòrdia protegeix la ciutat, no ho dubteu. Tinguem confiança.
Amb el Miserre d’Alegri demanem la misericòrdia de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada