Una setmana tristíssima

Una setmana molt trista per la nostra nació. A Barcelona i a Cambrils han sofert atemptats terroristes sense cap mena de justificació. El mal per fer mal, terrorífic i demoníac. Interrompem les vacances del bloc parroquial perquè quedi testimoni de la condemna més rotunda i de la nostra pregària per tots els qui han estat víctimes, els que hi ha perdut la vida, els ferits i els seus familiars. Quedarà com un estiu de sang a Catalunya aquest del 2017. Cambrils és un poble tranquil, a l’estiu i a l’hivern, i a la gent de Cambrils ens sembla increïble que un atemptat es pugui produir allí. Que no tinguin cap benedicció aquests homes que fan el mal.

Un vespre a Cambrils, a la tardor, amb el far vermell, i el dibuix de les muntanyes, la Mola, 
el coll de la Teixeta i les cales de la Llosa

Els jihadistes són musulmans, i els creients de l’Islam s’haurien de manifestar unànimement en contra dels qui atempten contra la vida de persones innocents (A la Rambla hi havia nens i nenes amb carret!!). Diuen que l’Islam és pau. Deu ser veritat per molts, però allò que es visible és la mort de molts, les guerres interminables a l’orient. ¿Es que hem perdut la memòria dels cristians perseguits, foragitats? La condemna del món islàmic hauria de ser pública, notòria, perquè els creients siguin creïbles i no siguin vistos com a silenciosos còmplices. Els ho podem exigir. Déu certament és el mateix, és únic i subsisteix com Amor de Trinitat, però les religions no són iguals. Les obres d’un religió manifesten la credibilitat del Déu en què creuen.


Que ningú digui els cristians també han fet coses execrables. Si realment les hem fet – no valen els judicis anacrònics – hem reconegut que això que ha estat no hauria d’haver estat mai; però en aquest cas, ningú reconeix que això és execrable en sí mateix.

Un dia tranquil a la Rambla de Barcelona, amb la gent passejant...

També ens hem de sentir orgullosos: Els catalans han volgut manifestar que el bé és més gran que la barbàrie: hi havia cues per donar sang; els taxistes de Barcelona es van oferir per tots, també els hotels i els qui feien vaga a l'aeroport la van deixar de fer; molts botiguers feien passar la gent dins dels seus locals perquè es refugiessin, altres repartien aigua i menjar entre els que esperaven o ajudavan. Una noia dels Estat Units, que comprava uns pantalons, ho va deixar tot per anar a auxiliar, era infermera. Després, per la televisió, va dir que no va deixar una dona ferida amb el nen plorant al costat fins que va venir l'ambulància. I va afegir: Ara estic pregant per ells. Fets així a milers! Beneïts siguin tots els que fan el bé!

Que torni la pau a les Rambles de Barcelona amb l’allau de gent que les alegra. Que torni la pau a Cambrils. L’estimat poble de platges amables i de ponents dolcíssims. 

Us deixem amb l'Estudi Op.10 n.º 3 en mi major, de Fryderyk Chopin, també coneguda pel nom de "Tristesse" (del francès, tristesa).