La Presentació del Senyor és un preludi de la Pasqua. Quina imatge més preciosa la de Maria i Josep amb l’Infant, amb l’ofrena dels pobres a les mans.
Entren a la ciutat santa i, dins del temple, l’Esperit de profecia es donat a Simeó i Anna, que proclamen les meravelles d’aquell Infant de quaranta dies. Es la festa del trobament de Déu amb el seu poble. En memòria d’aquest esdeveniment els fidels de tot el món van a les esglésies i porten ciris a les mans. També al cor. Ciris que han estat beneïts i que se'n duen després a casa.
Les candeles de cera són estimades pels cristians. Un ciri encès és un signe que diu: Amb el teu amor, Senyor, vull consumir la meva vida. Consumir vol dir portar-la a terme en la seva totalitat, en la successió dels dies, amb els esdeveniments que la marquen. Quan anem a Misericòrdia i veiem els ciris que cremen com un exvot mirem-ho amb respecte. Cada llàntia és una pregària, cada llàntia és una intenció. Un ciri posat a una Església vol dir: Tot el que és fa aquí és meu, participo de la pregària dels cristians en aquest lloc. És un humil signe de comunió dels cristians del que només Déu en coneix la santedat.
Deixem-nos amarar del cant Agné parthene, el cant que els creients ortodoxos canten amb més amor a la Mare de Déu. Ella que porta la veritable Llum del món el dia que presentà el seu Fill al temple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada