Les notícies de l’Orient ens commouen, la interminable i quasi oblidada guerra de Síria i els enfrontaments atroços d’Egipte. La desolació de les esglésies cristianes, (aquesta setmana han cremat trenta sis esglésies d'El Caire)... Visquem intensament la solidaritat amb el sofriment del món, i encara que sembla que nosaltres no podem fer res, sí que podem pregar. La pregària és un signe de comunió i un deixar la història dels homes a les mans de Déu (només a la fi del temps sabrem de l’eficàcia de les nostres pregàries).
Tanta notícia de guerra, de morts i de dolor contrasta amb el pelegrinatge a Terra Santa d’aquest estiu. Es tant gran entrar a la Basílica del Sant Sepulcre, allí en els llocs sants de la redempció (el calvari i el sepulcre de Crist) totes les confessions cristianes hi volen ser. Totes tenen en comú la professió de fe en Crist, Fill de Déu. Quan entres en el Sant Sepulcre (el Senyor em va concedir de celebrar-hi l’Eucaristia) i veneres amb els llavis i el cor la pedra on el Senyor fou dipositat, només és possible una pregària: «Senyor, fes-me sempre, fins al final de la vida:testimoni de la vostra resurrecció».
Preguem , estimats feligresos de Crist Rei de Reus, per la pau a Terra Santa, a Síria, a Egipte... prenem el rosari i resem els Salms:
Compadiu-vos de la filla de Sió i dels seus fills. Es Raquel que plora els seus fills i ningú la pot consolar, perquè ja no hi són.
Per acabar, mirem aquest vídeo en homenatge als serveis de Càritas del Líban:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada