Jesús, als dotze anys, va fer aquesta celebració com llegim en l'Evangeli de Lluc. Per això, el Senyor respon sense pensar-ho quan el Mestre de la Llei li pregunta: quin és el primer manament de la Llei de Déu? I li respon com si li digués: per que em preguntes sobre el primer manament si des petit ho saps, el primer manament és estimar Déu i el segon és estimar els altres «com a sí mateix». Imagineu-vos Jesús adolescent (amb cara de bon xiquet!) llegint des del llibre de la Llei aquestes paraules escrites amb caràcter hebreu. Ho portava al cor i a la sang. La seva mare li ho havia ensenyat. No ens oblidem del primer manament de la Llei de Déu, cristians, ni del segon, que és estimar els altres com a un mateix.
Aquesta setmana he explicat en una bonica tarda de catequesi als nens i nenes de Crist Rei que Déu és Amor. I li vaig preguntar a una nena bonica i intel·ligent que es diu Anna: Qui creus que estima més la teva mare a tu o a si mateixa? I aquesta nena de set anys no va dubtar de respondre'm: a mi! Llavors vaig dir als nens i nenes: doncs així ens estima Déu, el Pare del cel!
Si Jesús ens mana que estimem Déu amb tot el cor, amb tota l’anima i totes les forces, és perquè Ell, Déu, abans ens ha estimat també amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces. I per tant, estimar Déu, no és una llei o un manament, sinó una correspondència.
Que la Mare de Déu que ensenyà al seu fill, Jesuah a estimar al Pare del cel, ens ho ensenyi també a nosaltres. Si us plau: NO OBLIDEU EL PRIMER MANAMENT, és el que fonamenta tots els altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada