divendres, 25 de maig del 2012

Quina nota ens posem a nosaltres mateixos?


Repassem els dons de l’Esperit i mirem cap a dins, a veure si caminen pels fruits humils de l’Esperit Sant. Ens podem posar: malament, no gaire bé, bé, o molt bé. I supliquem el do de l’Esperit Sant, només ELL POT CANVIAR EL COR. Els fruits de l’Esperit es manifesten quan vivim en la gràcia santificant. Aquest és un exercici que hem de fer per Pentecosta.

ELS FRUITS DE L’ESPERIT SANT

Com els necessitem! Quina pobresa sense els seus dons! Quina esterilitat sense els seus fruits! Aquests dons ens són descrits a la Carta de Sant Pau als Gàlates 5, 22-23: “El fruits de l’Esperit són: caritat, joia, pau, paciència, benignitat, bondat, fidelitat, dolcesa, temprança”.

Amor, caritat, àgape. És l’amor que enamora. És l’amor que transforma. És l’amor que es lliura. Sense reserves, sense demanar res a canvi. L’Esperit és l’Amor de Déu que s’ha vessat en els nostres cors (Rm5,5). Una font que sempre és dins nostre. Però l’amor és valent i defensa la dignitat de cada persona. I sap donar la mà sempre. I córrer, com Maria, allà on hi ha sofriment i pot ajudar.

Joia, alegria. L’Esperit és el mestre de la dansa interior. L’alegria que brota del seu rec és tan profunda i tan desbordant que moltes vegades no es poden contenir les llàgrimes. Alegria fins i tot enmig dels sofriments. L’alegria de saber-se estimat pel Pare del cel. I que aquest món està a les «mans del Pare del cel» i que Crist és el que viu per sempre. Dissimular la pròpia tristesa per no entristir mai a l’altre. Arribar a la nit i poder dir: «Avui, Senyor, no he entristit a ningú per causa meva» i comunicar alegria tot al voltant. Hi ha persones que són sempre com «una aigua fresca» i et deixen alegria dins del cor. Ser d’aquestes.

Pau. L’Esperit fuig de la violència. Allí on hi ha l’Esperit hi ha llibertat i hi ha unió. Ell és l’abraçada de Déu. Ell és qui afavoreix els encontres, el que capacita per al perdó. Els qui estan plens de l’Esperit ho posen tot en comú, fins a arribar a la unitat consumada. No trenquen mai el diàleg. Saben perdonar sempre i ofeguen el rancor dins seu.

Paciència. L’Esperit sosté la nostra espera i esperança. “L’esperança no enganya, perquè l’amor de Déu ha estat vessat en els nostres cors per l’Esperit Sant que ens fou donat” (Rm 5,5). No tractem d’una paciència estoica, sinó joiosa i esperançada. Enmig de les tensions, proves i dificultats, l’Esperit prega i gemega en nosaltres (cf. Rm 8,26). Una paciència que aprèn a no judicar els altres.

Benignitat, afabilitat. L’Esperit ens ensenya a no tenir males maneres, a desterrar les grosseries, a oferir sempre acollida amable, a ser respectuós amb els altres, a posar tendresa i calidesa en totes les nostres relacions. Portar la mirada de Sant Francesc al cor.

Bondat. Sembla que avui no es porti el ser bo, que es subestimi. Portar la bondat al cor, als ulls. L’Esperit ens poda de tota maldat per tal que donem sempre fruits bons. La bondat és lluminosa i estima els gestos petits, i la tendresa del cor. La persona bona participa de la bondat de l’Esperit. Ell que és Bondat infinita. Confiar en la bondat de l’altre.

Fidelitat. És un fruit exquisit de l’Esperit. Qui el rep és ferm, és respectuós, és responsable. Fidel a la persona, fidel a la paraula a la paraula donada, fidel als compromisos. En una persona fidel sempre es pot confiar.

Dolcesa, mansuetud. Prou que la necessitem, atès que no ens dominem a nosaltres mateixos. Ens deixem arrabassar fàcilment pern la passió de la ira i la violència. Perdem el control en paraules i accions. Tampoc sabem suportar les adversitats, i ens posem nerviosos. El fruit de la mansuetud, paciència i el de la pau, comporta el domini de si mateix, la qual cosa és una gran llibertat, comporta el respecte pels altres, la no-violència, el perdó.

Temprança. Significa moderació, saber controlar les passions i desigs. Ser feliços amb el que tenim. Es el millors espòs del meu cor. Es la millor esposa del meu cor. I els meus fills que són el meu tresor.
No envejar res de ningú. Ser moderats en el nostre jo. No som tant importants! Estar content de la vida que visc. I recordar-me dels pobres. I cercar en tot la netedat del cor.