Em mirava els meus germans sacerdots, a qui respecto i estimo tant, i he mirat l’assemblea formada pels fidels de les meves parròquies... Són cristians, estimen Jesús i esperen el seu Retorn i tenen les primícies de l’Esperit que els fa cantar i lloar el Senyor i treballar pel Regne. Ni nosaltres mateixos podem imaginar fins a quin punt ens estimem, de tant de temps que fa que ens coneixem. I l’Esperit és dins de tots, fent meravelles, com el respirar de tots en el sí de la Trinitat i esdevé perfum i bàlsam, i ens fa el do de la «petita esperança» per continuar el camí de la fe...i ser-hi fidels.
Per dins he pregat. «Et seguiré, Senyor, amb el teu poble... et seguiré en el teu camí, Jesús meu». En el camí del dolor i de la joia. I sé que Ell és a l’inici del camí de la fe, durant el llarg pelegrinatge i al final. Aquest és el fruit més gran de la Pentecosta i el do més admirable: la voluntat de seguir el Crist fins al final. En la pau i en la fidelitat. I no sols, sinó donant les mans als germans que el Senyor ens ha donat i en els quals hem d’admirar tot el que l’Esperit treballa i fa amb ells i donar-ne gràcies.
Maria, com en la primera Pentecosta, estava entre nosaltres. I somreia. Una joiosa Pentecosta, plena dels fruits de l’Esperit Sant... que a ningú falti esperança i que la nostra marató contra la pobresa sigui incansable i de tot l’any. El mossèn de Sant Francesc ens ha fet do d’una preciosa patena, feta per la Neus Segrià, per a cadascuna de les nostres parròquies estimades de la ciutat.
Us deixo amb la música de Marco Frisina, un dels grans compositors catòlics moderns i amb les imatges entranyables de la pel•lícula de Jesús, feta per Passolini. L’italià és dolcíssim. Tanqueu els ulls i feu-ne pregària.
Ti seguirò, ti seguirò, o Signore,
e nella tua strada camminerò.
Ti seguirò nella via dellamor
e donerò al mondo la vita.
Ti seguirò nella via del dolore
e la tua croce ci salverà.
Ti seguirò nella via della gioia
e la tua luce ci guiderà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada