Oh sí, el Verb de Déu es va fer home, en el temps, en un moment de temps, i no fora del temps, i d’aleshores, hi un temps abans i un temps després. Déu no va abandonar el món des del big bang original. Li dóna el Fill, allò que estima més. I ho fa per amor a nosaltres. Per amor a tu i a mi. Aquesta ària la va composar el cor catòlic de Mozart, però, de fet, Maria, la noia d’ulls clars, la va escriure en les seves entranyes. I ressona així pels segles dels segles. Es un cant en estat pur, quan tota la tensió de l’home s’allibera en la puresa original. Es una riuada de pau i d’estupor quer neix del cor agraït. Com un primer dia de la creació.
I tot ha canviat i el Crist ens fa passar del finit a l’Infinit. I no pren res de la nostra humanitat. Del que hem viscut, del que hem estimat, del que hem plorat. I també del que hem rigut. Entra en la història (també en la meva), la pren i la porta cap a Déu. I, quan tanquem els ulls per sempre en aquest món, ens trobarem AQUELL QUE ENS HA ESTIMAT DES DE SEMPRE. Llavors veurem Déu que obre la seva agenda i veurem tot el que ha fet per nosaltres, a cada temps, a cada moment de la nostra vida. Tot ens serà retornat, en la mateixa mesura del que hem estimat. I més encara, amb escreix.
1 comentari:
Como comparto con Vd. la pasion por la música y el canto, y Mozart, me gusta tanto... no he podido por menos de recrearme en este video.. del Incarnatus de la Misa en Do menor...
Gracias Mossen...
Publica un comentari a l'entrada