Escric l’homilia d’aquest diumenge sota la impressió de la visibilitat de la Joventut Catòlica (universal) aplegada a Madrid i presidida pel meu estimat Papa Benet XVI. I aquesta nit a l’aeròdrom dels “Cuatro Vientos” a Madrid, se celebrarà la gran vetlla de festa i de pregària. I el Sagrament serà exposat i el qui presideix en la caritat totes les Esglésies del món, i la incomptable multitud de joves de tot el món, s’agenollarà damunt l’esplanada i davant del Sagrament diran en el seu cor: Tu ets el Crist, el Fill del Déu Vivent. I on hi ha la fe de l’Església allí l’Esperit és donat, oh Presència invisible de l’amor de Déu dins dels nostres cors.
I jo, com qualsevol altra cristià, em preguntaré: Com t’ho fas, Senyor, perquè t’estimin tant? I el no creient no entendrà ni pot entendre res. La comprensibilitat ve de la fe, només de la fe. Es simplement el misteri de la Mare Església, que surt de la invisibilitat de la ciutat i es manifesta en el gran aplec de les JMJ. I es manifesta amb l’alegria nova d’una renovada Pentecosta. Perquè l’Esperit és sempre dins de l’Església i, només amb un buf, allò que sembla cendra pren de nou amb foc nou vigorós, com el foc nou de la Pasqua.
Es així que el do de les JMJ (un regal per a tota l’Església) no és obra de ningú, és obra de Déu. I em venen al cor les paraules del salm: “Es el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen”.
I el Crist Vivent els estima a tots, al jovent que s’agenollarà davant d’Ell aquesta nit als Cuatro Vientos, i que demà combregaran amb el seu Cos, però també estima, potser amb un amor més gran, aquells joves que no han trobat la font de la vida, i no han arrelat en Ell, Jesús estima la multitud que a Madrid proclamen amb la seva joia que Ell és el Fill de Déu, però també estima i no menysprea aquells que s’han manifestat contra el Papa.
Em quedo amb una imatge preciosa, la del jovent del Sudan, d’Haití, i dels països més pobres de la terra, portant la Creu de la JMJ en el Via Crucis del divendres a Madrid i les paraules del Sant Pare: “Els cristians no passem de llarg davant del sofriment del món”. I elevem la mirada vers la Mare, la Mare de l’Església, la més jove de tota la seva joventut, que acollí en el seu cor el sofriment del seu Fill, i amb ell el sofriment de tots, i per això, pels segles dels segles, serà la Mare de Misericòrdia i la Mare de l’Església.
Tu ets Pere i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església.
La fe del Papa és la nostra fe, és la fe de Pere, amb Ell diguem Tu ets el Fill del Déu Vivent i quan contemplem tantes vegades aquests dies per la televisió el venerable Papa, pensem amb les paraules de l’Evangeli d’aquest diumenge: Tu ets Pere i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església. No estranyeu que les llàgrimes us omplin els ulls.Aquesta setmana repetim moltes vegades dins del cor: Jesús, tu ets el Fill del Déu Vivent.
Text:
Que Déu et beneeixi amb una ira santa contra la injustícia, l'opressió i l'explotació de les persones, de manera que treballis incansablement per la justícia, la llibertat i la pau entre totes les persones.
Que Déu et beneeix amb el do de plorar amb els que pateixen dolor, rebuig, fam, o pèrdua de tot el que el aprecien, de manera que puguis estendre la teva ma per consolar-los i transformar el seu dolor en alegria.
Que Déu et beneeixi amb la suficient bogeria per creure que pots fer aquest món diferent, de manera que, amb la gràcia de Déu, puguis fer allò que d'altres diuen que és impossible. Amén
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada