dimecres, 2 de febrer del 2011

La Presentació del Senyor

Passats els dies que mana la Llei de Moisès referent a la  purificació, Maria i Josep porten l’Infant al Temple per presentar-lo al Senyor.
Allà es troben dues generacions: el vell Simeó, portat per l’Esperit, igual que la profetessa Anna, i el Salvador promès, la llum que ha d’il·luminar tots els pobles.
Simeó no mira al passat sinó que viu el present de cara al futur que està en mans de Déu. El més important és el present. Anna  oberta a tothom, propaga joia i pau.
Simeó diu a Maria; “Aquest noi serà el motiu perquè molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima”.
Aquesta Festa està dedicada a la gent gran. Deia Sèneca, el filòsof grec: “hi ha poques persones Grans felices, perquè poques persones saben ser Grans”. Per saber ser Gran cal:
- Viure amb alegria i donar-se als altres.
- Ser optimista sense oblidar els problemes, i saber veure la part bona de totes les coses.
- Pensar que el moment més important és el present, el passat ja no existeix, i el futur està en mans de Déu.
- Recordar amb acció de gràcies el passat, viure amb passió i perseverança el present; esperar amb confiança el futur (Joan Pau II).

Nosaltres també aplegats en l’Esperit Sant celebrarem aquesta Festa amb joia entorn de la taula de la Eucaristia. Abans de començar la  Celebració, i després d’uns ritus de preparació i benedicció de les candeles, les encendrem i junts en comunitat entrarem en processó a l’Església cantant i elevant la nostra ànima vers al Senyor.
Després d’unes pregàries les apagarem, però mai apagarem la llum que Crist va encendre en els nostres cors el dia que vam rebre el Baptisme. Aquesta llàntia encesa que no s’apagui mai.