Una alegria immensa: concelebrar amb el papa Benet

El diumenge, dia set de novembre, vaig tenir una immensa alegria, de poder concelebrar la Missa presidida pel Papa Benet. La litúrgia de la Dedicació de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona en va ser el motiu. M’unia a més del miler de sacerdots, que juntament amb els bisbes, concelebràrem l’Eucaristia, presidida pel successor de l’apòstol Pere. I quan l’ingent assemblea cantava a una sola veu el “Crec en un Déu” una joia molt gran de cor es feia present. Vaig pensar dins meu; sóc un prevere qualsevol –sense cap mèrit– de l’Església Catòlica, de l’Església Universal, que conserva i anuncia la Memòria de la Resurrecció de Crist. I viu de la seva Presència, de la Presència gloriosa del Senyor, el qual estimem sense haver vist (Jn 20, 29).

I el Papa, ancià, ple de la saviesa, amb tots els sofriments de l’Església dins, ungia l’altar amb el Sant Crisma. Feia una immensa devoció veure’l quan ungia la mesa de l’altar. Feia l’ofici dels apòstols: consagrar l’altar i el temple. Era Pere. I on hi ha Pere hi ha l’Església (Ubi Petrus, ibi ecclesia). És la roca sobre la qual el Senyor edifica l’Església a través dels segles. És la fe dels apòstols. La meva fe. La nostra fe.

Oh altar que uneix el cel i la terra! L’altar de la Santa Eucaristia, i del sant Memorial de la Mort del Senyor, perfumat dels dons de l’Esperit, envoltat de la Glòria de Déu, esdevingut signe de la Taula del Regne, on tota la humanitat hi està convidada.

I jo, amb tota la capacitat d’adoració del meu cor pronunciava, juntament amb el Papa, les paraules de la Consagració, que donen sentit al tot de la fe cristiana: Això és el meu Cos entregat per vosaltres. I, després, em perdia amb els meus germans sacerdots, donant la Sagrada Comunió a la immensa multitud de fidels, que dins i fora del temple, combregaven amb el Cos de Nostre Senyor. Cridats a formar un sol en un sol Esperit. I mirant amb amor el Papa resava en el meu interior les paraules que he dit mils de vegades: Recordeu-vos de la vostra Església estesa per tot el món, juntament amb el vostre servent, el Papa Benet (...) feu-la perfecta en la caritat. Cosa que vol dir: porteu l’Església fins a Vós, oh Pare, per l’amor. Car és l’amor, només l’amor, el que construeix l’Església, l’acaba de fer en aquest món i la porta cap a Déu. Un amor que brolla incessant de la mateixa Trinitat. I la Basílica de la Sagrada Família ha estat dedicada per a la Glòria de Déu i com a testimoni de la fe dels cristians. Creieu-me aquell diumenge resplendia de llum i de glòria. Vaig pregar intensament per vosaltres, els meus fidels.

Rafael Serra. Rector.