diumenge, 23 de desembre de 2018

Homilía de Sant Joan Crisòstom

Aquesta homilia de Sant Joan Crisòstom és particularment estimada en la litúrgia bizantina. Es proclama cada any en les celebracions i és popular entre els fidels:


Em sorprèn un nou i meravellós misteri!
Les meves oïdes senten l’himne dels pastors,
que no entonen una melodia suau sinó un himne celestial ensordidor.
Els àngels canten!
Els Arcàngels uneixen les seves veus en harmonia!
Els Querubins entonen les seves lloances plens de goig!
Els Serafins exalten la seva glòria!
Tots s’uneixen per cantar en aquesta santa solemnitat,
sorprenent-se davant del mateix Déu present aquí a la terra
i de l’home elevat al cel.
Aquell que era a dalt, per la nostra salvació ara reposa aquí a baix;
i nosaltres, que estàvem a baix ara som a dalt per la divina misericòrdia.
Avui Betlem és semblant al cel, escoltant des de les estrelles el cant de les veus angèliques i,
pren el lloc del sol,
la presència de l’aparició del Sol de la Justícia.

No pregunteu com ha estat això, perquè quan Déu vol, l’ordre de la naturalesa canvia.
Ja que Ell volia, va poder descendir per salvar.
Tot es mou en obediència a Déu.


Avui, Aquell qui és, neix. I Aquell qui és, es converteix en el que no era.
De tal manera que es va fer home sense deixar de ser Déu.
Vet aquí que els reis van arribar, van veure el Rei celestial que va venir a la terra,
sense portar àngels, ni arcàngels, ni trons, ni dominacions, ni poders, ni principats,
sinó iniciant un nou i solitari camí des d’un si virginal.

No obstant això, no va oblidar els seus àngels, no els va privar de la seva cura,
perquè per la seva encarnació no ha deixat de ser Déu.
I, mireu: els reis han arribat, per servir el Cap dels exèrcits celestials.

Les dones vénen a adorar-lo, ja que ha nascut d’una dona,
perquè canviï les penes del part en goig; les verges, al Fill de la Verge...

Els nens vénen a adorar perquè Ell es va fer infant, perquè de la boca dels infants n’ha fet una lloança;
els nens, a l’Infant pel qual esdevenen màrtirs per l’extermini d’Herodes...

Els homes, a Aquell que es fa home per curar les misèries dels seus servents.
Els pastors, al bon Pastor que dóna la vida per les seves ovelles;
els sacerdots, a Aquell que fou gran Sacerdot segons l’orde de Melquisedec.

Els esclaus, a Aquell que va prendre la forma de servent,
per beneir el nostre servei amb la recompensa de la llibertat.
Els pescadors, al Pescador de la humanitat.
Els publicans, a Aquell qui menjant amb ells els va nomenar evangelistes.
Les dones pecadores, a Aquell que va lliurar els seus peus a les llàgrimes de la dona penedida,
i perquè pugui abraçar-los també jo.
Tots els pecadors han vingut, per poder veure l’Anyell de Déu que carrega amb els pecats del món.

Per això tots s’alegren, i jo també desitjo alegrar-me.
Desitjo participar d’aquesta dansa i d’aquest cant, per celebrar aquesta festa.
Prenc el meu lloc, no tocant l’arpa ni portant una torxa, sinó abraçant el bressol de Crist.
Aquesta és la meva esperança!
Aquesta és la meva vida!
Aquesta és la meva salvació!
Aquest és el meu cant, la meva arpa!
Portant-la en els meus braços, em presento davant vostre havent rebut el poder i el do de la paraula,
i amb els àngels i els pastors canto: «Glòria a Déu en les altures i pau a la terra als homes de bona voluntat!».