L'amor a la pàtria

L’Església ha de ser neutral davant les qüestions temporals i s’ha d’alliberar de prendre partit en l’anomenada qüestió catalana. No pot ser neutral, però, de cap manera, davant l’exercici de la violència, ni d’uns ni d’altres. Tampoc no pot ser neutral amb les decisions judicials que apareixen a totes llums desproporcionades. En aquest sentit demanem que per Nadal tots els qui són a presó preventiva per causa del procés siguin a casa. És que podem desitjar una altra cosa que no sigui aquesta? La presó preventiva, sense judici dictat, és una pena molt dura. Qui en tingui la responsabilitat hauria de tornar la llibertat als qui són a la presó. Sense dubte contribuirien a la pacificació del país. Per Nadal tots a casa.

Fira de Santa Llúcia, a Barcelona

Sovint se senten veus que diuen que l’Església a Catalunya és pro-catalanista. I és cert. Fer aquesta afirmació no vol dir que col·lectivament reclami la plena sobirania. Això forma part de l’opció personal de cadascú. D’ençà de la Pentecosta l’Esperit parla totes les llengües, també la nostra. L’Església catòlica, aquí com a tot arreu, ha d’estar arrelada a la terra, a la pàtria. No és un tema prohibit parlar d’amor a la pàtria, mentre que aquest amor no exclogui a ningú. El clergat de Catalunya porta l’amor a la pàtria al cor. Forma part de la seva identitat i de la seva naturalesa. Forma part de l’amor pastoral al país i és un amor que ve de lluny.

Romànic català a la Vall de Boí

En certs ambients eclesials se’ns nega fins i tot poder dir que estimem de manera entranyable la nació catalana, Com si fos vergonyant que estimem la història de l’Església a Catalunya, una història que nosaltres també hem fet. 

L’Església ha contribuït des de molts àmbits a la formació de la col·lectivitat que té consciència de sí mateixa i que en diem Catalunya. Afirmar que som catalans no és contra ningú. A Catalunya no s’han vist escenes com és ara crits de gent que animaven a policies cridant "a por ellos". Realment vergonyant i indigne. A Catalunya l’únic que s’ha vist aquests mesos és un noi acompanyant els seus ancians pares a votar en un referèndum i que va perdre l’ull per una pilota de goma. Si era il·legal no calia que s’hi amoïnessin tant. No tenia cap valor com així s’ha mostrat.

La fageda d'en Jordà, a la Garrotxa

Estimar Catalunya no vol dir necessàriament prendre partit per la independència, ja que hi ha moltes maneres de voler el millor per la nostra pàtria. Però que alguns la desitgin i hi treballin, sempre dins de la legalitat i amb mètodes pacífics, és pensable. No és just que alguns blasmin la catalanitat del clergat de «catalanista» com si fos una heretgia. La causa de secularització del nostre país (que no és diferent de moltes altres diòcesis espanyoles) no és la catalanitat, sinó que obeeix a d’altres causes.

Catedral de Girona

Cal tenir perspectiva històrica, poso un exemple, aquest mateix clergat va acollir la primera immigració i en els barris de les nostres ciutats les primeres realitats socials van ser les estructures parroquials com a factor d’integració. 

Ningú es planteja com ha de ser la identitat del clergat espanyol, per què s’ha de plantejar la identitat del clergat català? Es que pot ser d’una altra manera?

Cambrils, Costa Daurada

Forma part de la fidelitat de l’Església a la terra, a la gent. Al Senyor no li agraden els mossens que en comptes de predicar la Paraula de Déu prediquen opcions partidistes (ni aquí ni en lloc). Però tampoc li agraden els cristians que judiquen l’arrelament dels preveres a la terra, al país, a la llengua. Ningú pot prohibir que parlem de l’amor a la pàtria, que en llatí vol dir "l’amor a la casa on vas néixer". Realment hi ha opinions en cercles cristians espanyols que no són justos i parlen del que no coneixen. Realment molts mossèns ens hem sentit injuriats. Estimar la pròpia pàtria és un valor just, noble i bo.

Mn. Rafael Serra