Prou, Senyor,
Se senten de lluny remors de guerra,
la ciutat d’Alep destruïda, una desferra.
Les esglésies enrunades.
amb les icones estimades destruïdes.
El plor dels nens, l’esglai de les bombes
i les famílies que prenen camí d’èxode.
Ja no se senten cants de núvia ni de festa.
Prou, Senyor.
Que la pau davalli sobre aquest món.
Enfila’t, coloma, de plomes argentades,
enmig de les oliveres.
Enfila’t coloma fins al Cel.
Rei del Cel consolador,
Esperit de la Veritat,
Veniu i habiteu en nosaltres.
Tresor de tot bé i donador de la vida.
Veniu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada