Comencem un nou curs pastoral

La tardor arriba i amb la tardor el retorn del que anomenem les activitats pastorals de la parròquia. És el sempre tornar a començar dels cristians. Un començament de curs és sempre bonic perquè tots els començaments estan oberts a l’esperança de les coses que podem fer per a celebrar a Jesús, el nom que està per damunt de tot altre nom. El nom de Jesús ha d’omplir el cor de tots els creients. El seu nom és l’alegria del nostre cor. 

La vida d’una parròquia és un sempre tornar a començar, ja que la vida cristiana porta en sí mateixa un principi que la fa infatigable. Algú, certament, es pot cansar de la vida cristiana o li pot semblar que ja no hi ha res més a viure o a descobrir. A algú, però a tots, no! L’Església sempre torna a començar perquè porta dins seu l’Esperit Sant. És per aquest Esperit Sant que l’Església, també les comunitats parroquials, no es pot desanimar mai del tot. Si fos així seria una derrota per la victòria pasqual de Jesús.

Per aquest curs nou de Pastoral a la nostra parròquia la primera consigna és aquesta: portar el nom de Jesús dins del cor. Portar el nom és portar la seva presència en nosaltres, sempre i a tot arreu. Quan les persones i les comunitats porten el nom de Jesús esdevenen radiants, emanen al seu voltant l’alegria, l’amor compassiu i el desig de la pregària. 

Això us dic; comencem de nou el curs amb el nom de Jesús dins del cor. En el seu nom, només en el seu nom, i perquè Ell ho vol, tornem a començar. Alegrem-nos els uns dels altres perquè cadascú dels nostres germans o germanes de la comunitat parroquial porta dins seu l’amor de Jesús. És tant gran això, alegrar-nos que l’altre també estima a Jesús, que l’altre també prega, que l’altre també porta dins seu el misteri de la pregària. Quanta raó té el Papa Francesc “tinguem cura uns dels altres” , ajudem-nos els uns als altres a viure com a creients. No vull allargar-me més, sinó després no ho recordareu: “Comencem aquest curs amb el Nom de Jesús dins del cor”.