La barca de l’Església no és nostra, és de Crist.

El Sant Pare, en el penúltim dia del seu pontificat, ha obert el seu cor en la gran, multitudinària i última audiència general a la Plaça de Sant Pere del Vaticà. I una vegada més ens hem adonat del gran creient que és i del molt que ens ha estimat. El Papa ha deixat amb les seves paraules com una mena de Testament espiritual i ha donat les gràcies a tots els fidels. Com si retornés l’abraçada que l’Església li fa a la mateixa Església. Com un dir: «Gràcies per tot l’afecte que m’heu donat».

I, plens d'estupor, hem contemplat el Misteri de l’Església, aplegada per la força de l’Esperit de Déu. Un Esperit que la renova sempre, que fa que l’Església sigui un arbre que rebrota sempre. Una Església en la qual mai ningú pot dir: l’últim que tanqui la porta! no, l’Església sempre té la porta oberta a Crist i d'Ell rep la vida. I això fa que sempre tingui futur, més enllà d'ella, malgrat ella. Un futur que Jesucrist li regala.

I el Sant Pare ens ha dit una i altra vegada que les arrels de l’Església són al cel, no a la terra. Del cel viu. I vers aquest cel, que és Déu mateix, peregrina. Mirant el Papa, Bisbe de Roma, successor de l’Apòstol Pere i signe de la unitat de tota l’Església diem humilment les paraules de Jesús «Tu ets Pere i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església». I el Papa Benet es submergirà en el silenci de la pregària, gairebé a l’escola dels monjos, i serà el primer de retre obediència al Papa nou, del qual només, ara per ara, el Senyor en sap el nom.

Siguem comprensius amb l’opinió dels mitjans de comunicació quan fan crònica de la vida de l’Església aquests dies. Molt sovint els manca la clau d'interpretació que és la fe. Sense la fe no es pot comprendre que l’Església no és una institució només humana i que el poder dins de l’Església és sempre un servei humil. Com que el que ha fet el venerat Papa Benet.

Adéu, estimat Papa, hem rebut la teva darrera benedicció, ens has comunicat l’alegria de creure en Jesucrist i sentir-nos fills de la Mare Església, en la fe de la qual volem viure i morir. Ara només cal pregar que l’Església sigui digne dels dons que el Senyor li ha confiat.