Una peça que és molt popular i quasi sempre s’interpreta pels volts de les festes nadalenques és l’oratori compost per G.F. Haendel, “El Messies”, però en època de Haendel aquest oratori s’interpretava per Pasqua. Si ens centrem en la seva estructura veurem que està dividit en tres actes que parlen del naixement, passió i resurrecció del Senyor Jesús. Si ens fixem en la lletra veurem que tot són fragments de l’Antic i Nou Testament.
 |
| George Frideric Handel, 1685-1759 |
La forma que coneixem com a oratori va néixer a Itàlia a l’Edat Mitjana i es va acabar convertint en una òpera religiosa. La seva forma, com a l’òpera tradicional està estructurada en tres actes, hi ha una trama argumental amb diversos personatges, i té recitatius, àries i cor. L’única diferència amb l’òpera és l’absència de decorats, vestuari i actuació teatral, els cantants només canten. Un gran compositor d'oratoris va ser precisament G.F. Haendel.
Del que parlaré avui és d'un altre “oratori”, una altra obra cabdal de la música culta de tots els temps, és l’Oratori de Nadal BWV 248, de J.S.Bach. Aquest oratori, però, no té la forma convencional de l’oratori barroc, sinó que són un seguit de cantates que Bach va compondre per a ser cantades a les dues esglésies principals de Leipzig durant els sis dies de les festivitats nadalenques: 25, 26 i 27 de desembre, el primer diumenge després de Nadal, la diada de cap d'any i la diada de Reis.
 |
| Johann Sebastian Bach, 1685-1750 |
Ell el va anomenar oratori perquè el fil conductor de tota l’obra és el personatge que va narrant els fets, l’Evangelista. Aquests fets estan basats en els Evangelis de la infància del Senyor Jesús, són: el naixement, l'anunciació als pastors, l’adoració dels pastors, la presentació de Jesús al Temple, la visita dels savis d'Orient i la fugida a Egipte. La seva estrena començà el 25 de desembre de 1734 i es va concloure el dia de Reis, el 6 de gener de 1735.
Aquestes cantates, com he dit abans, estaven concebudes per a cantar-les a l’Església. Hi havia orquestra, solistes i cor; les intervencions de l’Evangelista eren només recitades, els solistes, a més de recitar, cantaven les àries, però la part del cor la cantaven els fidels, aquestes melodies eren més senzilles perquè tothom les pogués cantar i, si ens fixem en el text, veurem que són pregàries. Són les famoses corals luteranes i si ara les escoltéssim segur que reconeixeríem més d'una melodia, perquè nosaltres també les cantem a la Parròquia.
Us recomano vivament l’audició d'aquest Oratori; si no hi esteu avesats, potser al principi se us farà feixuc, però l’experiència val la pena. És molt important tenir a mà la traducció del text, així s’entén més la intenció que va donar el compositor a la música.
Podeu trobar la traducció al català clicant aquí, i en castellà, aquí.
No puc estar-me de transcriure la traducció de la primera coral de la primera cantanta, crec que és un text que ens pot ajudar a la pregària d'aquests dies:
CORAL Com us he de rebre? Com he de trobar-me amb vós? Oh desig de la terra sencera, oh gala de la meva ànima! Jesús, Jesús, poseu dins meu la torxa per tal que allò que us és grat sia per mi conegut i sabut.
Aquest article ha estat publicat a La Veu de la Parròquia del dia 25 de desembre de 2012... Però aquí, al blog, tenim la sort que, si volem, podem escoltar l'obra ara mateix. Som-hi!!
I per acabar aprofito l’avinentesa per a felicitar-vos les festes a tots.
UN BON I SANT NADAL!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada